El 2008, l’aleshores conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, feia públic que membres del seu equip estaven buscant espais on ubicar el Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya. El projecte tenia un pressupost total aproximat d’11,4 milions d’euros. L’11 de desembre de 2009 es va acordar que el museu s’ubicaria a Badalona, a l’antiga fàbrica tèxtil CACI, un edifici de sis plantes situat a primera línia de mar.
L’Ajuntament de Badalona es va responsabilitzar de la recuperació de l’edifici, ja que tota l’estructura, tant en l’interior com en l’exterior, presentava nombroses perforacions i fissures, corrosió, despreniments i tota mena de desperfectes ocasionats per l’abandonament i la seva proximitat al mar. Entre altres actuacions, cal destacar la restauració de la façana i la reconstrucció de les cobertes. La inversió municipal va ser superior als tres milions d’euros a càrrec dels Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local ( FEOSL).
El 2018 es va fer una nova inversió de 100.000 euros per habilitar la planta baixa de cara a la seva obertura.
Dos anys més tard, el 2020, els mitjans de comunicació anunciaven que la CACI de Badalona seria la seu de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), amb una inversió prevista de sis milions d’euros.
La missió de l’IREC és contribuir al desenvolupament sostenible de la societat i a la investigació, així com millorar la competitivitat del sector energètic mitjançant la innovació i el desenvolupament de nous productes.
Un altre equipament singular, si bé en aquest cas situat majoritàriament al municipi de Sant Adrià de Besòs, que també té una història molt controvertida. Després d’aconseguir evitar-ne l’enderrocament, i gràcies a una plataforma ciutadana, l’Ajuntament de Sant Adrià va declarar les Tres Xemeneies Bé Cultural d’Interès Local.
Entre les múltiples propostes de possibles usos, un magnat egipci, Mohamed Ali, va projectar-hi una gran estructura piramidal de cristall, molt similar a la del Museu del Louvre de París, per albergar en aquest espai una universitat de la pau que serveixi com a pont entre Europa i Àfrica.
Però no acaba aquí la història.
Tothom està d’acord que el projecte del ‘hub’ internacional de les Tres Xemeneies aporta grans oportunitats que Badalona no pot perdre
Ara, una nova proposta intenta ubicar en aquest espai el Clúster Audiovisual de Catalunya, un projecte que, segons els seus promotors privats, ha de ser el motor de la innovació audiovisual i dels videojocs del sud d’Europa. Un espai format per empreses, professionals i associacions dels sectors implicats, a més de plataformes i mitjans audiovisuals, festivals i fires, universitats i centres de recerca, etc.
Curiosament, la presentació pública d’aquest projecte es produïa només 48 hores després que el Ple de l’Ajuntament de Sant Adrià acordés rebaixar la protecció de les Tres Xemeneies per flexibilitzar-ne els possibles usos. En altres paraules, permetre l’especulació pura i dura dels promotors privats del projecte.
Segons Roger Hoyos, portaveu de la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies, “sembla que s’hagi volgut mantenir en secret fins que s’han modificat els criteris de protecció. Ningú ens ha vingut a presentar aquest projecte, així que per ara no tenim prou informació per valorar-lo”.
Tot el contrari que s’ha fet amb el projecte del Hub Internacional de Coneixement per al Desenvolupament Sostenible i la Pau, impulsat pel badaloní Màrius Rubiralta.
En aquest cas, si bé el projecte var ser elaborat per un grup internacional de persones expertes, la participació ciutadana, així com tots els grups municipals dels ajuntaments de Sant Adrià i Badalona, van aprovar i demanar a la Generalitat que reconegués i impulsés el projecte de la zona de les Tres Xemeneies al voltant de la creació del Hub Internacional del Coneixement Sostenible i la Pau, com un projecte amb voluntat de ser un referent local, nacional i internacional.
A més, tothom està d’acord que aquest projecte aporta grans oportunitats al territori amb una potent oferta de formació i qualificació professionals, a través de l’Institut Politècnic del Besòs.
Per a Badalona, el hub suposa una oportunitat immillorable d’aconseguir una capitalitat internacional i millorar les condicions de vida de la ciutadania, augmentant el seu nivell de coneixement i la seva capacitat d’accés a un lloc de treball digne, i amb una mirada global des de la consolidació del benestar local.
Badalona no pot perdre aquesta oportunitat i s’ha de treballar per evitar que, una vegada més, tot quedi en fum, fum, fum.
