“A ver si sale otro francotirador como ese”, escolto ben alt en una xerrada informativa als companys entre el sindicat i l’Ajuntament de Barcelona. La víctima? Ada Colau. I rialletes generals per l’ocurrència mentre em quedo sol dient que aquest comentari és horrible. Però soc l’indepe i és clar, soc un radical. Tots mutis i a la gàbia amb cara de circumstàncies perquè “és broma home”, comenten fins i tot alguns companys suposadament votants de Colau i Sánchez. Callats. El que passa sempre en aquest país. Callar perquè el fatxa no s’emprenyi. Aquesta normalització de conductes feixistes, violentes, brutes, misògines i racistes no sortia ni als ambients més “cutres” de Torrente. I el més greu és que aquest fet passa entre obrers. Estic molt decebut.
