El maig de 2020, quan a darrera hora el PSC de Badalona va decidir votar-se a si mateix i donar l’alcaldia al PP en comptes de sumar al govern conjunt alternatiu majoritari acordat, es va escampar un dol generalitzat a la ciutat i, sobretot, es va projectar una fantasia: que aquesta vegada l’alcalde del PP s’esforçaria a agradar a tothom, deixaria les estridències xenòfobes i classistes i representaria bé un paper de bon alcalde per guanyar reconeixement. Dissimular i seguir enganyant, vaja, per avançar en el seu únic objectiu, que és aconseguir poder i una temuda majoria absoluta el 2023. Però és evident que amagar el llautó tant de temps no és cosa fàcil, i al líder català de la dreta extrema espanyola no se li dona bé aguantar aquesta posició moderada que s’esforça a representar, ni se li dona bé governar per resoldre els problemes ciutadans i municipals que s’acumulen. Una cosa és la campanya electoral i l’altra, molt diferent, és afrontar la realitat de la ciutat i governar més enllà dels límits que té el màrqueting, fum i demagògia permanent.

Perquè els titulars i els pa