Les plantes tenen intel·ligència. Sabem, també, que tenen sexe, que estableixen solidaritats importants (col·laboracions), que intueixen els enemics, que es comuniquen… Malgrat tot, i per molt que ho neguem, resulta difícil comprendre com és una planta. Som molt diferents. Ja en l’Antiguitat, el sègol era considerat una mala herba que acompanyava el blat, el cereal predilecte dels agricultors. No obstant això, hi ha plantes terribles que posseeixen verins mortífers però que, tanmateix, porten encanteris que curen les vides quan emmalaltim; és el cas del teix. La qüestió és treballar junts per obtenir una victòria conjunta als reptes que assetgen la humanitat; com diu el biòleg Tefano Mancuso: l’enemic del meu enemic és el meu amic.
Edgar Morin va revelar en la seva teoria de la complexitat l’embullat i difícil que són les relacions humanes. Una cosa semblant ens va llegar el nostre físic Jorge Wagensberg, un dels més insignes científics, assegurava que només s’ha de tenir fe en el dubte.
El problema de la complexitat ha passat a ser el problema de la vida i del viure. El desafiament de la complexitat consisteix a reconèixer que el món de les relacions no es pot esgotar només des de la raó. Llavors, què podem entendre per un coneixement proper a la veritat? Potser el miracle és tenir consciència i control sobre els propis pensaments, saber fins a quin punt s’està d’acord o en desacord sobre les coses…
El pensament crític és una de les competències més descuidades en la nostra societat. La majoria creu i replica el que sent a la casa, a l’escola o la feina, amb les amistats o el que arriba de les xarxes socials … Es fa sense qüestionar la veracitat de les notícies, interpretacions carregades de biaix ideològic i, en alguns casos, també de mentides malintencionades. Ho confirmen aquests programes on la gent s’enfronta sense tenir informació suficient, sense confrontar les versions. No en va, la nostra tradició educativa s’ha basat a fer creure que les paraules no s’han de posar en dubte. El soroll embolica en moltes ocasions la informació amb paraules innecessàries, amb imatges no pertinents.
Les escoles d’adults prioritzaven pensar i per això van arribar a ser bressol de l’associacionisme veïnal dels anys 70, i per això li van canviar l’encàrrec. Alfredo Landa a ‘El pont’, escenificava la tasca educativa que exercien els sindicats en el món obrer…
Diu García Márquez que la saviesa ens arriba quan ja no serveix per a res. Davant tal desengany, aprendre a pensar pot ser que serveixi per dibuixar un futur menys fosc com aquest present nostre.
