Hem assistit a la poda d’arbres dels carrers de la ciutat. També s’han substituït alguns dels arbres morts. Però fem curt, com va denunciar #ArbresViusBadalona celebrant el Dia de la Terra amb una acció reivindicativa per denunciar el dèficit d’arbres a la ciutat. També es fa curt any rere any amb el manteniment i atenció de l’arbrat. Guaiteu l’elevada mortaldat dels arbres que han estat plantats de bell nou.

Els arbres formen la trama del paisatge urbà, juntament amb els edificis. Òbviament, requereixen molta cura. “No acceptar que un arbre neix, creix i mor, per aquells que pretenen defensar-lo, és una forma d’admetre que mai no l’han reconegut com un ésser viu”, escrigué el paisatgista Michel Corajoud.

Els higienistes del segle XIX plantaven arbres per fer una ciutat més humana, en la qual l’arbre endolciria la mineralització de les ciutats. A l’estat espanyol, amb l’entrada de la democràcia, els polítics locals van utilitzar les plantacions d’arbres en les seves campanyes per aconseguir vots. L’arbre es va posar de moda. És un dret de la ciutat, es diria. I ho és.

Avui, els higienistes utilitzen els arbres per airejar les ciutats i oferir als ciutadans un medi ambient més sa i agradable. Els arbres disminueixen la taxa de CO₂ per la fotosíntesi, utilitzant el gas carbònic i deixant anar l’oxigen. La filtració de partícules de pols i aerosols, per exemple, ha estat demostrada completament.

Avui, Badalona té poc arbrat adult per la falta de manteniment continu i adequat. Pocs arbres grans i vigorosos són millors que milers de petits, estressats i moribunds. Cada arbre requereix podes, reg, fertilització, desherbat, fumigació i protecció del vandalisme. Com queda dit al començament, es fa curt, molt curt, amb el manteniment i cura de l’arbrat de tot el teixit urbà.

Triar un arbre apropiat i de bona qualitat requereix un major –i més car– treball inicial, però el seu manteniment serà menor i la probabilitat que arreli i visqui més anys que un de pobra qualitat és molt més gran. Està demostrat que un arbre seleccionat viu el doble que els rebutjats, pel fet que té tot el maneig bàsic del viver, com podes de branques i arrels, vigor, sanitat i desenvolupament equilibrat de les parts. L’arbre barat surt car. Els arbres de la millor qualitat són els més cars a l’hora de plantar-los, però a la llarga resulten més econòmics que els de mala qualitat, perquè són més bells, resistents, longeus i demanen menys recursos per al seu maneig. A més, impacten millor entre el públic des del principi.

Com bé apunta la campanya de Badalona pel Clima, per poder gaudir dels beneficis de l’arbrat, en una ciutat, a cada habitant li haurien de correspondre entre 15 i 20 metres quadrats d’àrea verda. A Badalona, segons aquesta entitat, difícilment s’arriba als 8 metres quadrats i aquesta xifra va disminuint amb les tales d’arbres que gradualment s’efectuen i que no es reposen, i els que sí que es reposen no tenen l’edat ni l’adequació a terra on són plantats.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram