Dissabte 17 de setembre es van celebrar al Museu de Badalona unes jornades, les terceres, sobre federalisme i municipi, amb l’objectiu d’explicar i debatre com es pot fer federalisme des dels ajuntaments.

Hi van assistir més d’un centenar de persones procedents de molts llocs de Catalunya, des de Girona a Tarragona, i van comptar amb la presència de Nicolás Sartorius, president de l’Associació Espanyola de Federalistes i referent imprescindible de l’esquerra estatal.

Abans que obrís l’acte la presidenta de Federalistes d’Esquerres de Catalunya, Mireia Esteva, es va projectar la salutació de l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, i de l’exalcalde de Sant Sebastià, Odon Elorza, tots dos lamentant no poder ser-hi presents i desitjant èxit a les jornades, seguit d’una salutació de l’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, que va destacar el valor i la importància que a Badalona, i concretament al Museu, se celebressin aquestes terceres jornades sobre federalisme i municipi.

A continuació, Nicolás Sartorius va explicar la tasca feta pels federalistes, tant a nivell d’Estat com també europeu, per difondre els valors federalistes i crear entitats a tots els territoris, ja que, com escriu Victoria Camps en el seu llibre Què és el federalisme, el federalisme és una forma d’organització política consistent a establir una aliança entre comunitats diferents amb la finalitat d’unir-se per aconseguir el benefici del conjunt i cadascuna de les parts.

Mireia Esteva va presentar el document Fer federalisme des dels ajuntaments, elaborat amb les aportacions d’experts i càrrecs electes, i obert a la ciutadania que pretén establir les bases per aconseguir una millor eficiència en la gestió dels municipis.

Tot seguit, l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, i l’exalcalde de Sant Feliu de Llobregat, Jordi Sanjosé, van parlar de la importància dels municipis en la construcció d’un món federal, ja que, sense cap dubte, els municipis són el lloc on es plantegen amb major claredat els problemes fonamentals de la societat actual, des de la contaminació ambiental fins a la integració de comunitats diverses, passant per la defensa de les identitats o la construcció de mecanismes democràtics innovadors. Per això, van manifestar la necessitat de coordinar-se i cooperar els diferents nivells de les administracions per millorar la qualitat de vida de les persones i aconseguir optimitzar i ser més eficients en la gestió dels recursos.

És evident que els municipis necessiten més recursos per a les demandes de la població

Tots sabem que des de la instauració dels ajuntaments democràtics l’any 1979, més enllà de les competències formals del marc normatiu, els governs locals han anat assumint responsabilitats o competències voluntàries, cosa que ha generat problemes econòmics per a les arques municipals de la majoria dels ajuntaments. Molt lluny queda el compromís de transferir als ajuntaments el 25% dels fons estatals, avui a penes arriba al 14%, sent l’administració autonòmica qui es queda amb la major part de les transferències estatals, prop d’un 37%, i la resta, la Seguretat Social.

Per això, cal amb urgència establir un sistema de finançament de l’administració local d’acord amb les competències normatives i voluntàries que han de mantenir, ja que és evident que les administracions municipals necessiten més recursos per poder atendre les demandes de la població i garantir el benestar de la ciutadania.

Un principi bàsic del federalisme és la subsidiarietat, entesa com la certesa o conveniència que la millor solució o resposta a problemes o necessitats de la població es dona en el nivell més proper a la ciutadania, com són els ajuntaments. També sabem que la millor garantia d’eficiència i transparència s’aconsegueix si la gestió és més pròxima a les persones.

No només els ponents van valorar com a molt positives les experiències de les lluites compartides, sinó l’èxit aconseguit, ja que les aliances per treballar junts i compartir objectius els havien donat força davant d’altres administracions.

Com algú va dir, el concepte de federalisme expressa i implica pacte en un marc de lleialtat entre les parts i entre la societat i els seus ciutadans, ja que el nivell bàsic d’aquest compromís s’articula en la comunitat i en la convivència del veïnatge per aconseguir objectius comuns.

Malgrat la globalització i el paper dels estats a les societats contemporànies, a ningú se li escapa que moltes de les necessitats de les persones, de les comunitats i del conjunt de la ciutadania es donen en els àmbits locals i de proximitat. Per això cal millorar el finançament dels ajuntaments.

De fet, a la mesa de Cooperació Intermunicipal, moderada per Raquel López, on van participar Carles Fuxet, membre de la plataforma del Transport Públic, i l’exalcalde de Palafrugell, Lluís Medir, va quedar ben palès com la cooperació, la confiança i la lleialtat per treballar projectes comuns no només obre portes, sinó que també accelera i fa avançar el treball per fer realitat allò que beneficia tots els participants.

Va tancar l’acte la presidenta de Federalistes d’Esquerres, Mireia Esteva, tot agraint tant als assistents com a les persones organitzadores el treball realitzat, i va convidar els participants a continuar treballant per fer possible una Europa federal i una societat millor, més solidària i amb més justícia social.