La història de l’edifici situat a la cantonada entre la riera de Canyadó i el carrer Eduard Marquina reflecteix una evolució significativa de les necessitats i aspiracions comunitàries al llarg del temps al barri de Canyadó.
A principis del segle XX, l’edifici original exercia un paper funcional com a caserna de la Guàrdia Civil, fins que va quedar obsolet a mitjans de la dècada dels vuitanta. L’any 2006, el seu estat deteriorat va portar a la decisió d’enderrocar-lo, i es va donar pas a la construcció de l’edifici actual. Aquest acte no només va marcar un canvi físic, sinó també un procés d’adaptació de l’espai a noves necessitats socials.
El debat entorn de l’ús dels baixos del nou edifici mostra la tensió entre les demandes veïnals i les prioritats del govern local. Mentre l’Associació Veïnal reclamava una escola bressol per cobrir una necessitat crucial per a les famílies, el govern va optar per destinar aquest espai a la biblioteca, que va obrir les seves portes el 2015. És interessant destacar com, malgrat aquesta decisió, la inauguració de la biblioteca va servir com a plataforma perquè el veïnat recordés a les autoritats altres necessitats urgents, com la rehabilitació de l’edifici de l’escola Lola Anglada per a convertir-lo en institut.
Finalment, la biblioteca Canyadó i Casagemes Joan Argenté no només ha estat un punt central de cultura i coneixement, sinó que també ha demostrat com els espais públics poden esdevenir símbols d’evolució i cooperació dins d’una comunitat.
Aquest equipament cultural ha esdevingut un autèntic referent, no només per a Canyadó i Casagemes, sinó per a tota la ciutat. Tot i que inicialment des de l’Associació Veïnal es reclamava la instal·lació d’una escola bressol en els baixos de l’edifici, la biblioteca s’ha guanyat un lloc especial en el dia a dia dels vilatans gràcies a la qualitat del seu servei i a la bona acollida que ha tingut des de la seva inauguració. Amb unes instal·lacions modernes, un bon equip gestor i un fons documental ampli, la biblioteca no només satisfà les necessitats d’informació i cultura del veïnat, sinó que també actua com a punt de trobada i cohesió social.
En aquest context, els habitants de Canyadó valoren profundament el rol de la biblioteca com un motor de dinamisme cultural, tot i que encara mantenen viva la preocupació per la necessitat d’una escola bressol i la rehabilitació de l’edifici de l’escola Lola Anglada per a convertir-lo en institut. Aquesta dualitat posa de manifest l’equilibri entre les aspiracions ciutadanes i les prioritats polítiques a l’hora de gestionar els espais públics.
Aquesta història ens recorda que cada decisió urbanística té un impacte profund en la vida dels ciutadans i en les memòries col·lectives, i per això no hem de renunciar a continuar demanant millores i equipaments per al nostre barri.
Cada decisió urbanística té un impacte profund en la vida dels ciutadans i en les memòries col·lectives
Ara bé, és evident que la Biblioteca Canyadó i Casagemes Joan Argenté s’ha convertit en tot un símbol del barri. Aquest espai no només és un centre de lectura i coneixement, sinó també un lloc de trobada que uneix la comunitat. A través d’activitats culturals, presentacions de llibres i tallers per a totes les edats, la biblioteca ha esdevingut un pilar fonamental per al desenvolupament cultural i social de la zona.
A més, el nom de la biblioteca ret homenatge a un bon i premiat poeta badaloní, com també la seva ubicació estratègica i el disseny innovador atrauen tant residents com visitants, consolidant-la com un referent emblemàtic. És, en essència, molt més que una col·lecció de llibres; és un espai viu que reforça l’orgull dels canyadencs i fomenta el sentiment de pertinença entre els seus usuaris.
En definitiva, la Biblioteca Canyadó i Casagemes Joan Argenté transcendeix la seva funció tradicional i es converteix en un símbol d’identitat, convivència i progrés per al barri. Aquesta transformació reflecteix el compromís dels habitants amb la cultura i el seu desig de preservar els valors que els defineixen com a comunitat.
Per això, ara s’espera amb impaciència l’inici de les obres d’un altre símbol del barri, com ho és la rehabilitació de l’escola vella Lola Anglada.
La rehabilitació de l’antiga escola Lola Anglada a Badalona és un projecte que busca donar una nova vida a aquest edifici emblemàtic. L’objectiu principal és convertir-lo en un nou centre educatiu per acollir els estudiants de l’institut La Riera, en l’actualitat ubicat en uns barracons del parc de Ca l’Arnús.
El projecte inclou la remodelació integral de l’edifici, la construcció d’un nou a la pista esportiva i una nova pista esportiva al solar que hi ha davant els baixos de Jumberca, que els veïns demanem que s’habilitin per acollir el nou Casal de Gent Gran i un Centre de dia.
Evidentment, no renuncien a l’escola bressol que, confiem, aviat sigui una realitat en els baixos d’un dels edificis d’El Cristall.
El 5 d’abril celebrarem el 10è aniversari de la inauguració de la nostra biblioteca, una fita que no és només cronològica, sinó també una celebració de la cultura, el coneixement i les històries que han unit a la comunitat al llarg dels anys.
