Governar és baixar a terra les idees i promeses polítiques. Fer possible que les paraules es converteixin en fets i els compromisos en realitats. L’eina que possibilita que la ciutat avanci és, sens dubte, el pressupost municipal. A Badalona, la diferència entre l’aprovació del pressupost i la no aprovació són 100 milions d’euros. Aquesta és la realitat, i resulta difícilment justificable que algú es pugui negar a aprovar-los per raons ideològiques, polítiques o estratègiques.
El govern, i també els partits de l’oposició, saben que Badalona necessita aquest pressupost, de la mateixa manera que saben que el pressupost és bo per a la ciutat. Les veïnes i els veïns de Badalona no volen sentir a parlar d’estratègies polítiques o partidistes. Necessiten respostes per superar la crisi derivada de la pandèmia. Des del govern que encapçalo en tenim una que és clara i contundent: el pressupost més expansiu de la història, amb un creixement del 14% de la despesa corrent. Un pressupost que contempla l’execució de més del 60% del Pla de Reactivació Econòmica i Social de Badalona.
Podem tenir el pressupost més expansiu de la història, amb un creixement del 14% de la despesa
També és meridianament clar el que significa la negativa al pressupost: és dir a aquells que més ho necessiten que hauran d’esperar i continuar desesperant-se. Que la seva situació, per molt angoixant que pugui ser, no és prioritària ni urgent. La realitat que s’amaga darrere de la no aprovació del pressupost és del tot incomprensible per a aquells i aquelles que estimem Badalona.
Estimar Badalona és celebrar que 6 milions d’euros es destinen a promoure-la econòmicament, a projectar la ciutat que volem. És dir sí a reforçar àrees tan cabdals com les de salut o serveis socials. És voler 16 milions d’euros per a la creació d’escoles bressol i escoles públiques, 11 milions per a instal·lacions esportives o més de 45 milions per a projectes urbanístics. Estimar Badalona és dir un sí rotund a inversions en biblioteques públiques, equipaments culturals o de gent gran.
Els pressupostos són com aquell mirall, de vegades incòmode, en el qual veiem reflectida la nostra imatge real. Tenim una oportunitat única per agradar-nos com a servidors públics, perquè el mirall ens retorni la imatge d’una política compromesa, que suma i demostra, més enllà de les paraules, que estima Badalona.
