Aquests dies de confinament ens arribem centenars de missatges amb milers de propostes i opinions que ens diuen com s’ha d’afrontar aquesta crisi sanitària.

Ara resulta que tots som experts i que cadascun de nosaltres té la millor resposta per afrontar un problema que els que tenen els mitjans i els recursos han sigut incapaços de solucionar. I no només a escala local, sinó també estatal, europea o mundial.

I ens arriben no només de la caverna mediàtica i la ultradreta, sinó també d’altres àmbits que, en teoria, podrien ser considerats com a progressistes.

És evident que aquesta maleïda pandèmia està alterant la nostra quotidianitat i la nostra manera de viure i de relacionar-nos. Com també que, per a alguns, tot s’hi val, ja que són molts els que volen pescar en aigua tèrbola.

La majoria de nosaltres fa molts dies que no sortim de casa i això ha transformat les nostres vides, les nostres rutines. Ara estem descobrint i fent coses que pensàvem que no seríem capaços de fer mai. Tanmateix, el més dolorós és assabentar-nos per les xarxes que coneguts i amics ens han deixat i no hem pogut acompanyar les famílies en aquests dies de dolor i tristesa.

A més, tots hem pogut comprovar la fragilitat d’un sistema sanitari públic a conseqüència de les retallades fetes durant molts anys pels governs de dretes. No es tracta de cap baralla política, sinó de la verificació d’uns fets reals que tots coneixíem i molts tractaven d’ocultar, o bé culpaven els altres de la manca de recursos per mantenir uns serveis públics en condicions, oblidant-se que eren ells els que tenien les competències i l’obligació de protegir-los.

O no és cert que a Catalunya va ser on més es va retallar la despesa social entre 2009 i 2015? O que la sanitat va perdre més de 2.400 professionals i més de 1.100 llits hospitalaris durant els governs d’Artur Mas? No hem d’investigar ni preguntar gaire per descobrir-ho.

Algú es preguntarà per què continuo utilitzant els termes dretes i esquerres si ja són paraules superades i en desús. Tanmateix, tenen vigència si estem d’acord que són d’esquerres aquelles organitzacions o persones que lluiten per canviar les coses i aconseguir una societat més solidària i equitativa, mentre que les dretes són organitzacions o persones que ja els van bé les desigualtats, mentre siguin ells els que controlen la riquesa. Això era, és i serà així. Encara que no tots els que es proclamen d’esquerres ho són realment. Calen fets, no paraules.

Cal buscar els consensos i les complicitats necessaris per recuperar i enfortir el valor dels béns i els serveis públics

Si a Vox se’l considera un partit ultradretà és perquè hi ha partits de dretes. I si hi ha partits de dretes, també n’hi ha d’esquerres. No? Per això no deixa de ser curiós que els que defensen el neoliberalisme, és a dir les dretes, ara demanin als estats que solucionin els problemes que les seves polítiques, insolidàries i depredadores, han generat a tot arreu. També al planeta. O no són els professionals dels serveis públics els que estan treballant per salvar vides?

Com he llegit en algun lloc, hem d’aprendre a reforçar l’imprescindible i necessari sentit de comunitat, defensar el comú, en contra de les respostes individuals que ens ha imposat el model neoliberal. Ni ara ni mai ha servit el “campi que pugui”. Això és la llei de la selva. I nosaltres no som animals.

És l’hora de desemmascarar els depredadors i cavernícoles de la nostra societat i treballar per aconseguir un sistema que garanteixi els serveis públics per a tothom, anteposant els drets humans per sobre de tot.

La defensa dels drets humans és una altra cosa que, per a alguns, només és una declaració de bones intencions i serveixen per tranquil·litzar les consciències dels responsables de la pobresa en el món, però per a nosaltres, els que ens considerem d’esquerres, han de ser un objectiu irrenunciable.

Com es diu al preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans: “El respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau al món”.

Davant d’una situació com la que estem vivint, que, a més, acabarà creant una crisi econòmica i social, cal buscar els consensos i les complicitats necessaris per recuperar i enfortir el valor dels béns i els serveis públics com a garant d’una societat més justa i solidària.

Una de les principals actuacions dels governs progressistes i d’esquerres ha de ser posar al centre de l’acció política i social les mesures necessàries per pal·liar els efectes negatius sobre la classe treballadora. Com també he llegit en un altre document, “no és el moment d’enarborar discursos oportunistes”, com ho fan les dretes i la ultradreta, sinó fer canvis per construir una societat cohesionada i respectuosa amb el medi ambient.

“Per les seves obres els coneixeries”, com he llegit en altre lloc. O continuarem creient les parleries buides de sentit comú dels xarlatans xenòfobs, els Abascals, els Casados i alguns altres que ens volem portar a les cavernes per mantenir els seus privilegis?