Dissabte passat, dia 27 de juny, centenars de colomencs i colomenques de totes les edats vam fer una marxa a Can Zam per reivindicar tot el parc.
Santa Coloma i Badia del Vallès són de les ciutats més denses i de menor renda per càpita de Catalunya. Aquí ens salven, ambientalment parlant, la Serra de Marina i l’espai de Can Zam.
La pandèmia ens ha empès a valorar molt més la nostra muntanya i el nostre -encara!- projecte de parc, que és l’únic entre els grans espais verds metropolitans que enllaça una serra -de Marina- amb un riu -Besòs-. Per tant, hauria de ser, de llarg, el de més biodiversitat. Però no ho és, perquè la primera fase del parc és força peladeta per poder acollir esdeveniments populars, com ara la Festa Major, concerts, etc.
Dels tres estrats vegetals, té l’arbori (ombra) i una mica d’herba, però li falta l’estrat arbustiu, la frondositat, que acolliria la vida animal i vegetal pròpia d’un parc privilegiat, entre muntanya i riu.
El seny colomenc va fer que, a finals dels anys 90, la llavors alcaldessa de Madre arribés a un pacte amb la societat civil, encapçalada per la Plataforma en Defensa de la Serra de Marina i Can Zam, que acabava d’alliberar el parc de la hipoteca de la Feria de Abril: no podíem tenir parc per 10 -deu!- miserables dies de fira a l’any.
El pacte consistia en dues fases en la construcció del parc: una primera, amb amplis espais oberts, per acollir la vida social; i una segona de frondosa, el cor que defineix tot parc central digne d’aquest nom.
Aquest acord fou revalidat el 2005 per l’alcalde Muñoz i la Plataforma. Han passat 15 anys més -la lluita popular pel parc va començar el 1976 i ja són tres les generacions de colomencs que el reivindiquem- i la zona on s’havia i s’ha de fer la frondositat és un erm per poder-hi fer, tres o quatre dies (!!!) a l’any, espectacles musicals.
Esperem i desitgem que la pandèmia i la “nova normalitat” ajudin l’equip de govern a reflexionar: acabar el parc és, ja, una necessitat vital de primeríssim ordre.
Així ho van anar entenent, fa molts anys, les alcaldesses i alcaldes de totes les ciutats catalanes de més de 80.000 habitants (la majoria, del PSC), que tenen, almenys, un parc central complet, és a dir, amb la seva àrea frondosa. Hi fan concerts i activitats (són parcs vius), però no al preu de tenir grans extensions ermes…
Totes les grans ciutats catalanes? Doncs no, en falta una. Mans a l’obra, Ajuntament de Santa Coloma!
