Fa uns dies Òmnium Cultural de Badalona vam inaugurar el cicle de diàlegs d’aquesta tardor que obrim a tots els socis i ciutadans. Quan planificàvem l’activitat del curs teníem molt clar que en la qüestió nacional era on havíem de posar el centre del debat. Després de la manifestació del 10 de juliol i del treball iniciat amb Badalona reflexiona sobre una possible consulta sobre la independència a la nostra ciutat, vam veure que l’aportació d’Òmnium a aquest procés era oferir arguments, discurs i espai de diàleg que posés sobre la taula aquelles pors, aquelles mancances i aquells reptes que com a ciutat de l’àrea metropolitana tenim davant el moment constituent que està vivint el nostre país, i alhora dotar-nos d’arguments i estratègies d’acció. Així doncs, vam programar el cicle En construcció. Fent país, amb tres diàlegs subtitulats context, debat i anàlisi.
En el primer van venir a presentar els resultats de l’estudi realitzat pel Centre d’Estudis Contemporanis de la Generalitat de Catalunya i la UOC sobre “Diagnosi percepcions Catalunya-Espanya” sota la mà dels seus autors, l’historiador i director del centre, Alfred Bosch, i la politòloga Eunice Romero. És un document que s’allunya d’identificacions emocionals -com sí aborden moltes de les clàssiques enquestes sobre aquestes qüestions- i pregunta sobre l’elecció de futur davant d’un escenari concret i possible. Aquest enfocament és nou dins els estudis sobre la independència de Catalunya i permet veure reflectides certes percepcions que a voltes poden quedar amagades. Tot i que l’estudi n’abarca molts, em centraré només en Catalunya.
Els enquestats catalans, a la pregunta sobre el sentit de vot en un possible referèndum sobre la independència de Catalunya, més d’un 50% respon afirmativament, és a dir, una majoria absoluta; i gairebé un 18% en contra; es contempla l’abstenció per tal de ser més fidels a un possible escenari de referèndum, amb un resultat d’un 24,6%. Una altra de les preguntes que es van fer va ser sobre el dret a l’autodeterminació, una majoria aclaparadora respon que tots els pobles del món hi tenen dret. En el cas català, el percentatge baixa una mica, però una gran majoria pensa que els catalans tenim en el dret a decidir el nostre futur polític, fins i tot la majoria d’aquells que votarien en contra en un futur referèndum. Un dels resultats que més reflecteix la manera de ser dels catalans és el que surt de la pregunta ‘Creu vostè que la majoria de ciutadans de Catalunya estan més aviat a favor o més aviat en contra de la seva independència?’, un 43,4% creu que més aviat a favor i un 34,4% creu que més aviat en contra, això vol dir que la percepció generalitzada sobre la independència subestima els favorables i exagera els contraris, si ho comparem amb els resultats sobre el sentit de vot. I quan es pregunta ‘Creu vostè que Catalunya arribarà a ser independent algun dia? El 58% pensa que no i el 31% que sí. El grau de confiança en l’assoliment de la independència està molt per sota del que indica el comportament en un futur referèndum. Per tant, som pessimistes. El segon bloc a destacar són els motius de votar a favor en un referèndum, i són els motius racionals els que augmenten l’adhesió a la independència: els econòmics o el procés democràtic pesen més que els motius de convicció, culturals o de cansament amb Espanya. En canvi, els motius contraris a la independència són molt més emocionals que racionals. Així doncs, els autors conclouen que els plantejaments emotius i irracionals augmenten el rebuig a la independència.
Pilar Vallès,
Òmnium Cultural al Barcelonès Nord
