El percentatge d’empleats públics a Espanya -més encara els que hi ha a Catalunya- es el més baix de la Unió Europea, EU-15.

Respecte a Suècia, per exemple, menys de 1:4. En aquest context s’incrementa la ineficiencia de l’ens públic mitjançant la disminució d’hores contractades i l’increment d’activitat. Tot això és propiciat pel celtibèric tòpic de que el funcionari, per extensió, tot empleat públic, es improductiu, intocable i un llast per reflotar l’economia.

La notícia que resumeixo a continuació fa pensar sobre el fons del tòpic:

La ciutat de Minamisanriku es la que més ha patit pel terratrèmol de l’11 de març de 2011 i del posterior tsunami.

En les ruïnes d’aquesta ciutat d’un total de 17.000 habitants, es van trobar mil morts.

No obstant això, el nombre hauria estat molt més pesant si no haguès estat per la valentia de Miki Endo, una jove empleada municipal a l’oficina de protecció contra els desastres naturals, a càrrec d’anuncis per altaveus. Informada de l’arribada de l’onada gegant,  aquesta jove de només 24 anys, es va quedar al centre repetint sense parar a les persones que deixessin la seva llar o el seu lloc de treball per refugiar als turons.

Durant tot un any, els documentalistes han reconstruït el fet amb l’ajuda dels supervivents d’aquest desastre, incloent-hi també els seus pares.

Roger Bernat

Associació Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública