Encara estem patint una crisi sanitària sense precedents amb un cost de vides molt elevat, massa elevat, a conseqüència de les retallades en sanitat i altres serveis públics essencials efectuades pels governs de dretes a Espanya (PP) i a Catalunya (JxCat, hereva de la transformista CiU). Mentrestant, la pujada de l’atur a Catalunya, segons dades d’abril, s’ha incrementat en més de cinquanta mil persones, arribant en total al mig milió de treballadors i treballadores, sense tenir en compte els afectats per un ERTO, que ja superen els set-cents mil. La Covid-19 deixarà l’economia catalana, i l’espanyola en general, en un estat catastròfic.
Diuen els experts que la caiguda del PIB serà d’entre el 8% i el 13% i la desocupació arribarà a superar el 20% de la població activa.
A Badalona, els efectes d’aquesta situació colpejaran a milers de persones, no només als que ja abans de la pandèmia vivien en una situació d’extrema pobresa, sinó a molts d’altres que es quedaran a l’atur i no podran fer front a les despeses dels serveis bàsics o del lloguer.
Aquests dies hem vist com els servies socials municipals estaven desbordats i moltes entitats s’han prestat a col·laborar per pal·liar una situació que ningú s’esperava.
Les cues de centenars de persones davant els bancs d’aliments i altres entitats socials, esperant rebre aliments i altres productes de primera necessitat, no s’havien vist mai des de la Guerra Civil.
La Taula Sense Llar de Badalona ha fet públic que, a la ciutat, més de quatre-centes persones dormen en centres d’acollida, habitacions de relloguer o espais considerats com infrahabitatge. Per tant, el problema no només serà la demanda d’aliments, sinó també les demandes d’ajuda per fer front als deutes per lloguers impagats o subministraments energètics, si es vol evitar que s’incrementin els desnonaments.
Això posa de manifest que el primer que s’ha de fer des de les administracions és prioritzar polítiques socials per evitar que, com es diu per part de tots els responsables polítics, siguin del color que siguin, ningú es quedi enrere.
Les cues de centenars de persones esperant rebre aliments no s’havien vist mai des de la Guerra Civil
El govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos és el que està fent, encara que les mesures aprovades no seran suficients i caldrà la solidaritat d’Europa. En aquest sentit, ara per ara, no tots els estats estan d’acord en la fórmula a aplicar. La proposta del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de crear un nou pla Marshall per a Europa no és compartida per tots, ja que no tenen clar d’on han de sortir els diners i quines han de ser les condicions per accedir a aquest fons.
A Badalona tenim un nou govern, un que ningú s’esperava, ja que les esquerres sumaven la majoria necessària per evitar-lo. Però no tornarem a relatar el trist, esperpèntic i ridícul espectacle de les esquerres, especialment i sobretot de Guanyem, durant el ple d’investidura.
Ja fa molt de temps que des de la PAH de Badalona i altres entitats s’està denunciant la manca d’habitatge públic i l’elevat preu dels lloguers a la ciutat. Al mateix temps, s’ha denunciat l’elevat nombre d’habitatges desocupats, propietat dels bancs rescatats amb diners públics que mai recuperarem, molts d’ells de la SAREB. A Llefià, en concret, hi ha l’estructura d’un enorme edifici, propietat d’aquesta entitat, sense acabar, del qual l’Ajuntament podria negociar l’adquisició. Això suposaria acabar amb un perill per als vianants i també de salubritat, ja que la brutícia s’acumula a la planta baixa de l’edifici.
Per això no podem esperar més. Cal amb urgència que el nou govern es posi les piles i actuï per abordar un problema que s’arrossega des de fa molts anys i agilitzi els tràmits per adquirir habitatges, utilitzant el dret de tanteig i retracte, i destinar-los a lloguer social.
L’anterior govern tenia diners que, segons diuen, ja venien del govern anterior. També hi ha locals i edificis de propietat municipal que poden rehabilitar-se i condicionar-se com habitatges i solars, on es poden construir nous habitatges. Doncs no maregem més la perdiu, posem-nos a treballar i evitem que ningú es quedi al carrer.
També és necessari dotar els Serveis Socials de tots els recursos necessaris per aconseguir que siguin més eficients i resolutius. Hi ha situacions que s’han de resoldre immediatament i el que no pot ser és que les persones afectades hagin d’esperar durant setmanes per rebre una ajuda o aconseguir un determinat document.
Si volem evitar l’enquistament de situacions greus, cal actuar amb promptitud i eficiència. Només així evitarem la conflictivitat social que es podria generar al carrer, alimentada, sobretot, per elements ultradretans.
