El 12 de gener, la Marea de Pensionistes de Badalona va celebrar la primera concentració de l’any a la plaça de la Vila per continuar exigint pensions públiques i salaris dignes per a tothom. En acabar l’acte, algunes de les persones assistents van preguntar als convocants per quina raó continuaven les concentracions si aquest any les pensions pujarien un 8,5%, mentre que la pujada dels salaris en conveni de les persones treballadores en actiu només pujaran un 2,8%.
Possiblement, hi ha qui considera que les mobilitzacions dels últims anys de les marees i plataformes de pensionistes d’arreu no són raons suficients per continuar lluitant i defensant tots i cadascun dels nostres drets, si ja hem aconseguit que les pensions contributives s’incrementin un 8,5% i les no contributives un 15%. S’obliden que les persones que més patiran les conseqüències d’aquesta política neoliberal regressiva de les institucions europees al servei dels poders financers serà la classe treballadora, ja que no es garantirà la suficiència econòmica per viure amb dignitat.
Si, a més, tenim present l’encariment escandalós dels productes de primera necessitat, l’increment de la pobresa i les desigualtats socials i l’acceleració dels processos de destrucció del nostre ecosistema –així com la vergonya que suposa l’increment d’enormes quantitats de diners per a despeses militars en lloc de destinar-los a erradicar la pobresa, posar fi a la precarietat laboral o enfortir els serveis públics essencials–, és evident que ens sobren els motius per continuar la nostra lluita.
D’altra banda, és evident que les nostres mobilitzacions han donat resultats. O hem oblidat que el govern presidit per un tal M. Rajoy (PP) només va pujar les pensions un 0,25%?
Per això, valorem positivament el canvi en la revalorització de les pensions. No hi ha dubte que existeix una gran diferència entre el 8,5% actual i el 0,25% del govern del PP. Com també és important, per no descapitalitzar la guardiola de les pensions, que les despeses impròpies s’abonin via transferència pressupostària i no es carreguin sobre les cotitzacions, com passava fins ara.
Aquests avanços han estat possibles gràcies a la lluita de les marees i els moviments socials que han recordat al govern actual que ha de prioritzar el benestar de la majoria i oblidar-se de les grans empreses de l’Ibex-35.
No és socialment sostenible que les grans empreses continuïn batent els seus propis rècords de beneficis mentre hi ha milions de persones vivint en el llindar de la pobresa. El seu creixement és set vegades superior al dels salaris, segons el Banc d’Espanya. No és una vergonya per a tots nosaltres i un motiu perquè el govern intenti redistribuir millor la riquesa del país? Si la dreta vol mantenir els seus privilegis ignorant la pobresa, no és raonable que continuem lluitant per la justícia i l’equitat? Sabem que no serà fàcil, però no deixarem de lluitar.
Un bon amic de Marea de Pensionistes de Badalona em diu que “les organitzacions de pensionistes sempre estarem a favor de qualsevol mesura que adoptin els governs a favor de la classe treballadora”. Però, igualment –continua dient-me– “denunciarem i lluitarem contra qualsevol intent que signifiqui un retrocés en els avanços socials aconseguits durant tots aquests anys”. Per acabar, em diu: “Tanmateix, no caurem en la trampa d’aquells que només veuen en la mobilització un fi en si mateix o ignoren els avanços aconseguits. Els que es confonen d’enemic i diuen que tots són iguals”.
Per això, tal com van dir els organitzadors de la concentració del dia 12: “Continuarem concentrant-nos a les places, reclamant unes pensions públiques incrementades cada any segons l’IPC real. Reivindicarem l’increment de les pensions mínimes perquè no hi hagi pensionistes vivint en el llindar de la pobresa. Lluitarem per posar fi a la bretxa de gènere i a la precarietat laboral, i per l’enfortiment dels serveis públics, com la sanitat, l’educació i l’habitatge.
