Com en un gran creuer que s’enfonsa, els primers a patir són els passatgers més humils, la gent amb menys recursos, que es troba a les cobertes més baixes. L’aigua inunda les seves habitacions i, mentrestant, als nivells superiors, on se celebren els grans sopars i s’hi troben el capità i els més poderosos, els músics segueixen tocant fins al final, sabent que s’apropa la fi. La fi per a tothom, i també per a ells, els rics i poderosos.

A Badalona, el vaixell s’enfonsa, i les classes populars ja fa temps que ho pateixen. Al darrer baròmetre de valoració dels serveis públics de Badalona, la població ha suspès aquest govern. Mentrestant, el govern del PSC i els comuns, en minoria, incapaç de redreçar la situació, prefereix dir-nos que els músics segueixen tocant, i que tot va bé. De fet, el govern va ocultar els resultats d’aquest estudi d’opinió. Saben que s’enfonsa, i saben que Badalona no és el Titanic, perquè la catàstrofe es pot evitar.

Dia sí, dia també, les veïnes i veïns de la ciutat mostren la seva indignació pels constants problemes sense resoldre. La mobilitat de molts d’ells, afectada per les escales mecàniques i ascensors espatllats a San Crist, Sant Roc, la Salut… L’estat lamentable de manteniment de tants edificis públics, l’impagament de les beques menjador a les escoles i les factures a proveïdors i entitats, les subvencions que l’Ajuntament perd, les llicències aturades… Només són alguns dels temes urgents que surten regularment als carrers de Badalona des de fa mesos. Sembla que estem en un gran vaixell que s’enfonsa i que, a més, no té rumb.

On és el capità? Des de l’estiu de 2018, Álex Pastor governa la ciutat gràcies al suport del PP d’Albiol en una moció de censura. Des d’aquell moment, no sembla que hagi estat capaç de dirigir el timó de l’Ajuntament. La situació de Badalona és crítica i calen decisions valentes i ambició per sortir-ne. Necessitem un govern cohesionat i fort que pugui prendre decisions d’urgència i també projectar-se cap al futur; de no ser així, podem estar abocats al desastre. Badalona pot ser una ciutat que deixi d’enfonsar-se en un mar de problemes de gestió i avanci decidida.

Per això, cal prendre el lideratge i defensar els interessos del veïnat. Volem una ciutat viva, que atengui la innovació científica i artística, impulsant projectes com el del parc científic de Can Ruti o la modernització i transformació del polígon del Grandland. Necessitarem ajuda d’institucions com la Generalitat o la Diputació i, per demanar-la, hem de demostrar que ho podem fer. Cal que impulsem una ciutat preparada per afrontar els reptes de futur i la defensem, i ho hem de fer amb la força d’un govern cohesionat i ben dirigit.

Cal governar aquest vaixell, i cal fer-ho tenint en compte drets i responsabilitats. A Badalona, el dret a l’habitatge corre un greu perill i la pobresa és un problema d’urgència. L’Ajuntament ha de ser al costat dels veïns amb més dificultats i desobeir especuladors i fons voltors. Ens cal defensar el dret a l’habitatge i evitar que se li negui a ningú. Que l’Ajuntament difongui el decret llei de mesures urgents en matèria d’habitatge i sancioni els grans propietaris de pisos buits. Podem fer de Badalona una ciutat de convivència, i per això també cal que atenguem els urgents problemes de seguretat que es viuen especialment en alguns barris. Totes les forces de progrés de la ciutat podem coincidir en el fet que cal canviar el model de seguretat, reforçar el cos de la Guàrdia Urbana i fer-lo més proper, però també cal combatre la pobresa, perquè gaudirem d’una ciutat segura si és segura per viure-hi, alimentar-nos-hi, créixer-hi i desenvolupar-nos-hi.

La responsabilitat de qui governi aquesta ciutat i de les veïnes i veïns ha de ser fer-la també una ciutat més sostenible, que generi menys residus i potenciï el reciclatge i un model de neteja i recollida diferent i eficaç. És la nostra responsabilitat teixir suport mutu i cuidar Badalona. Liderar és també cohesionar l’equip sota una direcció per fer avenços com aquests.

El 2019, després d’haver passat gairebé un any de la moció de censura que va fer Álex Pastor alcalde de Badalona amb el suport del PP, el senyor Pastor no ha estat capaç de liderar aquesta nau. Més de 24.000 veïnes i veïns van donar suport a la candidatura que jo encapçalava i, darrere nostre, diverses candidatures democràtiques amb qui compartim la voluntat de progrés i de frenar el racisme i el feixisme a la ciutat. Hem explicat en moltes ocasions que vam fer confiança al candidat del PSC enfront de les polítiques i discursos de l’odi i la por del senyor García Albiol. Ara veiem com això ha resultat en una situació de bancarrota política i tècnica i ningú està donant el cop de timó que necessita la ciutat.

Recordem el nostre govern en minoria, i per això també fem autocrítica. Deixem les baralles entre partits de banda i treballem tots plegats, amb majoria. No volem un govern que ens digui que tot va bé, que seguim mirant els músics mentre el vaixell s’enfonsa. Un govern fort per reflotar la ciutat ens interessa a tots, i totes les forces democràtiques n’hem de formar part.

La proposta de Guanyem és clara i jo l’assumeixo completament. Volem un govern per sumar, que escolti més a qui està patint el naufragi i deixi de negar-lo, i jo estic disposada a liderar-lo. Senyors, deixem d’escoltar els músics del Titanic i evitem que s’enfonsi Badalona.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram