El 28N deixa a Badalona diverses lectures i un titular contundent: Convergència i Unió guanya de forma clara a la ciutat (amb prop de 26.000 vots i el 30.95% dels sufragis, 6.000 vots i un 5% més que el 2006), s’imposa en 14 dels 28 barris (7 més que fa quatre anys) i deixa la segona força, el PSC, a més de 8 punts de distància. No és la primera vegada que CiU guanya els comicis autonòmiques a la ciutat: ja ho va fer el 1995, amb més vots i percentatge que els assolits diumenge tot i que aleshores la diferència amb els socialistes va ser tan sols de 2 punts.

CiU es beneficia, en part, del càstig que rep ERC (que perd suports a tots els barris) però també de la desfeta socialista: són els pitjors resultats que ha tret mai el PSC a la ciutat en unes eleccions autonòmiques. Fins ara, la cota mínima de vots socialistes la marcaven les primeres eleccions democràtiques a la Generalitat de 1980 quan van obtenir el 26% dels sufragis; en aquesta ocasió, han assolit 4 punts menys.

El desgast encara és més gran si es compara amb els resultats de fa quatre anys quan el PSC es va imposar a Badalona amb el 32% dels suports (10 punts més que aquest diumenge) i 25.000 vots (6.000 més que el 28N). A més a més, i malgrat seguir essent la primera força en 13 barris (fa 4 anys van imposar-se en 21), els socialistes baixen percentatge i vots absoluts arreu de la ciutat.

Que CiU, tot i no signar els millors resultats històrics a Badalona aconsegueixi una distància tan àmplia amb el PSC es deu, en part, a l’ascens fulgurant del Partit Popular a la ciutat on segueix sent la tercera força però ja a només 5 punts del PSC (fa 4 anys la distància era de 20 punts). El 17% de vots i gairebé 15.000 sufragis representen la millor marca històrica també pels populars en unes autonòmiques, amb un increment de més de 5 punts i 5.000 vots respecte el 2006, imposant-se per primera vegada en un barri, El Remei, esdevenint segona força en quatre zones més i traient en el conjunt de Badalona 5 punts més de percentatge que el que els populars van aconseguir diumenge de mitjana a tot Catalunya. L’estratègia populista de la por amb la immigració sembla que dóna rèdits i més si es té en compte que Plataforma per Catalunya, que ha assolit el 5% dels vots en molts municipis catalans, a Badalona, en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya no ha superat el 2.6% en intenció de vot.

Amb aquestes dades sobre la taula, i tenint en compte que el comportament electoral varia segons les eleccions, es poden començar a dibuixar algunes projeccions de cara a les municipals a partir de l’anàlisi del vot emès en comicis anteriors. Per començar, aquests bons resultats del PP donen més ales a un Xavier Garcia Albiol que sap que sempre treu més vots a les municipals que a les autonòmiques (entre 5 i 9 punts més de mitjana).

Un increment d’aquestes característiques situaria els populars en un nivell de vot similar al que pugui obtenir el PSC, partit que també acostuma (tot i que no sempre) a tenir millors resultats als comicis locals; per tant, seria lògic esperar un sensible increment de vot socialista de cara a les municipals.

Però en aquest escenari, i quan tot apuntava a una dura batalla entre Jordi Serra i Garcia Albiol, la victòria convergent fa irrompre Ferran Falcó com un tercer candidat seriós a l’alcaldia ja que, si bé és cert que tradicionalment CiU treu millors resultats a la Generalitat que a l’ajuntament (un mínim de 9 punts de diferència), la contundent victòria del 28N (que pot marcar un nou cicle electoral positiu per a CiU) i la divisió del suport entre els dos grans rivals fa que la projecció de vot convergent no s’allunyi massa de la que pugui obtenir PP i PSC. I en un escenari de triple empat ja veuríem qui s’alçaria amb l’alcaldia. Per si no n’havien tingut prou, ja som de nou en precampanya.

Marcel Mauri

Periodista i professor de la UPF

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram