Aquests últims dies hem rebut notícies sobre l’ocupació d’habitatges i el perill que suposa sortir de casa i en tornar trobar-te amb la sorpresa que està ocupada. Les notícies també ens informaven del calvari que suposa el fet de poder recuperar la teva propietat, ja que són moltes les persones que no tenen clar la diferència que hi ha entre violació de domicili, usurpació de propietat privada, ocupació il·legal d’un immoble o l’ocupació il·legal amb ús de força.

També són molts els que confonen violació de domicili (allanamiento) amb ocupació, i no és el mateix.

No és igual si ens entren a l’habitatge on residim habitualment o a la nostra segona residència que utilitzem temporalment que si s’ocupa un immoble que no és residència de ningú. En el primer cas es tracta d’una violació de domicili i en el segon d’una ocupació.

Segons els experts, si es tracta del primer cas, podem recuperar la nostra propietat immediatament, ja que l’anomenat allanamiento de morada es pot resoldre en menys de 24 hores. L’ocupació té un altre tractament, ja que no és residència o morada de ningú, si bé té uns propietaris, generalment entitats financeres o fons voltors.

Ara bé, no podem oblidar que la funció principal de l’habitatge és la social i no l’especulativa.

Per això, ens preguntem: Què hi ha darrere de les notícies tergiversades que han ocupat les primeres pàgines dels diaris i han centrat el debat dels tertulians a les principals cadenes televisives? No és massa complicat d’endevinar, ja que algunes empreses de seguretat s’han posat les botes aquests dies.

Segons les estadístiques, a Espanya hi ha més de 3,5 milions d’habitatges buits, dels quals més de 450.000 són a Catalunya. I a Badalona en tenim uns 10.000.

És possible que molts d’aquests habitatges estiguin ocupats. Com també ho és que la majoria dels habitatges buits siguin propietat dels bancs i de grans tenidors.

Ja hem oblidat el drama dels desnonaments i qui hi havia al darrere?

També ens hem oblidat del rescat de les entitats financeres i d’on van sortir aquests diners? Més de 60.000 milions d’euros, va aportar-hi el govern, i només s’han recuperat uns 5.000 milions d’euros.

Què pot fer una persona que no pot pagar la quota hipotecaria? Abandonar el seu habitatge i anar-se’n a viure al carrer amb la seva família?

No podem oblidar que la funció principal de l’habitatge és la social i no l’especulativa

A Badalona hi ha milers de persones que han sigut desnonades. Algunes d’elles han aconseguit continuar vivint al pis amb un lloguer social, mentre que altres han decidit ocupar-lo davant la negativa de l’entitat financera a negociar un lloguer social. Són ocupes aquestes persones?

Com es pot viure dignament si no es té un lloc on residir? No és vergonyós que hi hagi milers de persones vivint al carrer mentre hi ha milers d’habitatges buits?

És evident que l’habitatge és un bé de primera necessitat i per això l’article 47 de la Constitució espanyola recull que tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat i també diu que les administracions han de dictar les normes necessàries per tal de fer efectiu aquest dret. Tanmateix, la realitat és que ningú s’ha ocupat de crear un parc públic, com passa a la majoria dels països europeus, i l’oferta d’habitatge social al nostre país és quasi inexistent. I el que és pitjor, s’ha deixat en mans dels especuladors.

Després de més d’una dècada de crisi, més d’un milió de persones han sigut desdonades a Espanya mentre les entitats financeres espanyoles cada vegada acumulaven més habitatges i es convertien en les més grans immobiliàries de tota Europa.

Per això, culpabilitzar persones treballadores de ser uns ocupes quan el que fan és lluitar per l’accés a un habitatge digne no deixa de ser un disbarat que el que intenta ocultar és el veritable problema, que no és un altre que la desídia de les administracions davant d’un problema que afecta centenars de milers de ciutadans que no volen renunciar a poder viure amb dignitat.

A Badalona cal amb urgència combatre les situacions d’emergència residencial que s’arrosseguen des de fa molts anys i l’Ajuntament ha d’agilitzar els tràmits per a l’adquisició d’habitatges utilitzant el dret de tanteig i retracte i destinar-los a lloguer social. Com també iniciar la construcció d’un parc d’habitatge públic tan necessari com urgent. Així, també contribuirem a la moderació dels preus de lloguer en habitatge privats.

Per això és urgent la convocatòria del Consell Municipal d’Habitatge, com han demanat diferents col·lectius i organitzacions polítiques, per poder debatre la situació actual, treballar per actualitzar el Pla Local d’Habitatge caducat des de fa anys i aconseguir un parc d’habitatge públic a la nostra ciutat.