Tot sovint, des de Badalona, mirem cap a Barcelona amb certa enveja sana, i sempre procurant emmirallar-nos en tot allò bo que ens ofereix la capital catalana, allò exportable en format optimitzat, i també sempre aprofitant les sinergies positives que té sobre Badalona la nostra gran ciutat veïna.
D’ençà de la restitució de la democràcia, Barcelona, i el conjunt de l’àrea metropolitana, ha avançat i ha progressat de la mà de grans alcaldes i alcaldesses socialistes. Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos, Jordi Hereu… Han demostrat una gran capacitat de gestió, han contribuït des de la institució a portar Barcelona a ser una metròpoli de referència mundial en molts àmbits, deixant empremta i un llegat d’èxit reconegut globalment.
El socialisme català és de base municipalista, des dels municipis treballem per transformar la societat sempre guiant-nos pels nostres valors de llibertat, de justícia social i igualtat, i de solidaritat.
Jaume Collboni i el seu equip estaven fent una gran tasca a l’Ajuntament de Barcelona, reconeguda tant per la ciutadania com per la mateixa alcaldessa Ada Colau. Avui ja no és al govern de Barcelona pel simple fet de ser socialista. Ada Colau, entre el millor per a Barcelona i la independència, ha escollit la independència. Ha triat la inestabilitat com a companya de viatge, posant en risc l’avenç de tota la ciutat. Ha preferit estar més pendent de l’opinió dels independentistes que no pas escoltar les demandes dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. En definitiva, ha optat per prioritzar ser la líder d’un partit a ser l’alcaldessa de la ciutat.
Un 40% del cens de Barcelona en Comú ha condicionat una ciutat d’1.700.000 habitants, insòlit a qualsevol democràcia. No existeix lideratge polític quan algú es refugia darrere de 2.059 vots i oblida la principal responsabilitat d’un càrrec electe, que no és altra que l’interès general.
Barcelona, Mataró, Pineda de Mar, Esplugues, Palau-Solità i Plegamans, Mollet, Tàrrega, Sant Cugat, Molins de Rei, Lliça d’Amunt, Montmeló, Arenys de Munt, Manlleu, Corbera, Tiana, Olivella, Balaguer, Olot, Sant Carles de la Ràpita, Sant Hipòlit de Voltregà… Bons pactes de govern a pobles i ciutats, on els independentistes han prioritzat perjudicar la seva vila trencant pactes i acords amb els socialistes. El “procés” al servei d’una pitjor governança municipal.
Els socialistes, amb el municipalisme per bandera, continuarem sempre als pobles i ciutats sent lleials als nostres valors, governant per tothom, cohesionant i no dividint, fent oposició clara i constructiva. Ens facin fora o no de governs locals, sempre pensarem en l’interès general. No deixarem que ni el “procés” ni cap altra qüestió supramunicipal afecti l’administració més propera que tenim els ciutadans.
Hi ha qui a Badalona vol engabiar els socialistes en la paradoxa de no poder sumar des de dintre per no ser “processistes” i per defensar amb fermesa que no hi ha democràcia cohesionadora sense respecte a les lleis. I d’altra banda, que els socialistes no podem plantejar una alternativa centrada i moderada que permeti a la ciutat sortir de la profunda letargia que ha provocat el govern de Dolors Sabater, perquè som d’esquerres i hauríem de tractar tot l’espectre polític a la nostra dreta com a enemics del “poble”.
Aquest pensament polític, que pretén bloquejar al socialisme a Badalona, que coincideix en bona mesura amb el mateix pensament que ha fet fora Jaume Collboni de l’Ajuntament de Barcelona, està molt equivocat. La nostra voluntat de fer que Badalona desperti, que Badalona millori, que Badalona vagi endavant està per sobre de qualsevol consideració. Cercar la centralitat política local no vol dir girar al centre, significa posar la institució al servei dels ciutadans i no al servei del “procés”. Aquí trobareu els socialistes.
