Diumenge 18 de febrer, com cada any des d’en fa més de quaranta, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme va homenatjar els militants del PSUC i tots aquells que van ser afusellats pel franquisme.
Si bé el dia va despertar-se molt gris, a les 12 del migdia un sol brillant il·luminava un cel d’un intens color blau. En aquest cas, semblava que també el temps volia ser còmplice dels organitzadors i contribuir a fer possible un acte ple d’emocions i records.
Havíem quedat a trobar-nos a la plaça Catalunya i des d’allí un autocar ens traslladaria a tots els assistents al vessant de Montjuïc de la Zona Franca on hi ha el Fossar de la Pedrera, antiga pedrera de Moragas.
Durant anys, en aquest indret foren enterrats els cossos de gent sense recursos i de persones sense identificar. També, durant la Guerra Civil espanyola, va ser aquí on s’enterraren les víctimes de la repressió franquista i dels bombardeigs feixistes, sobretot de moltes persones afusellades a la ciutat de Barcelona entre 1939 i 1952.
Després que les tropes franquistes ocuparen la ciutat, la repressió del nou règim va ser sanguinària amb els militants dels partits, dels sindicats o d’organitzacions que havien donat suport al Govern legítim de la República.
Un cop detinguts, els presoners eren duts a la Presó Model i després els portaven al Camp de la Bota on eren afusellats i posteriorment traslladats al Fossar de la Pedrera, que va servir de fossa comuna.
Allí eren llançats dins de caixes de fusta al clot que, prèviament, havien fet els soldats franquistes i que eren cobertes amb calç viva i terra perquè la putrefacció dels cossos es produís al més ràpidament possible.
L’Associació Catalana d’Expresos Polítics i l’Amical d’Antics Guerrillers, un any més, va complir amb el seu compromís de no oblidar tots aquells que lliuraren la vida en la lluita contra la dictadura franquista, en la lluita contra el feixisme.
Fa molts anys que fan el mateix. Ho feien ja durant la negra nit del franquisme amb la voluntat i el compromís que la memòria no es perdés. Aleshores el fossar era només una llança de terra on creixien les males herbes.
L’Associació Pro-Memòria als Immolats va aconseguir, ja recuperada la democràcia, que no s’hi enterrés ningú més i que l’Ajuntament dignifiques l’espai, hi alcés un monument en memòria de les víctimes enterrades i traslladés les restes de Lluís Companys al costat dels altres republicans represaliats. El 1985 es va inaugurar el projecte memorial dissenyat per l’arquitecte Beth Galí que compren un conjunt de columnes amb els noms de les víctimes, una gran zona enjardinada amb làpides singularitzades i el mausoleu de Lluís Companys.
Els organitzadors van assenyalar que passat i present formen un tot indestriable. I el futur que tots plegats estem construint està fonamentat en la lluita i el sacrifici de moltes persones i molts anys de lluita. Ara cal que els joves agafin el relleu per evitar l’oblit i continuar treballant pel que van lluitar els companys afusellats: fer possible un altre món, més lliure, més just i més igualitari.
