“Per què somriu el Dimoni?”. Aquesta va ser la pregunta d’una nena al seu pare mentre muntaven el Dimoni a la Platja dels Pescadors de Badalona el passat dimarts dilluns 30 d’abril cap a les 21.00h. El pare li va contestar: “No està somrient, sinó que està fent força”.

Faig aquesta introducció perquè hi ha molta gent que critica la politització del Dimoni tot justificant que la tradició és dels nens i que aquests no entenen de polítiques. Miquel Xirgu sempre defensava que el Dimoni era per als infants. Es per això que, a través de la seva construcció, promovia que els nens i nenes de Badalona portessin els seus petits dimonis a la falda de l’imponent “figurón”.

Ara bé, no hem d’oblidar una cosa. El Dimoni, com tot element que es crema en mig d’un ritual, no està (ni ha d’estar) absent de polèmica POPULAR. Segurament és per aquest motiu que una tradició es consideri realment com a POPULAR. Sigui com sigui, durant més de 78 anys han nascut i mort dimonis de tots els colors i formes i han estat subjectes a interpretacions personals i/o col·lectives. El d’enguany no n’és una excepció, malgrat els moments delicats del país. En tot cas els problemes vénen generats pels grans, no pas pels infants.

Hem de recordar, doncs, que el foc té un simbolisme purificador? Així que cadascú interpreti el que pugui i/o vulgui amb la Cremada del 2018, que de moment està sent força mediàtica.