El gener de 2017, un temporal de gregal va provocar una trencadissa al delta de l’Ebre, amb greus danys i una important regressió a diversos punts, que podia provocar el seu col·lapse. Es diu que els humans són els únics animals que ensopeguen dues vegades amb la mateixa pedra. No és veritat, poden arribar a ensopegar amb la mateixa pedra més vegades. La borrasca Gloria torna a posarnos davant del món real: el delta de l’Ebre és més que un lloc on estudiar les aus migratòries, anar-hi a devorar una paella o una mariscada i passejar pels seus vorals. És un territori on molts dels nostres compatriotes treballen i intenten, d’acord amb el respecte al territori i el medi ambient del delta, guanyar-se la vida.

Estudis elaborats entre 1957  i 1989 sobre la regressió del delta preveien la desaparició de l’illa de Buda, l’istme del Trabucador i la fletxa dels Alfacs. Malauradament, algunes d’aquestes previsions, amb el temporal Gloria, s’han acomplert.

Es calcula que l’Ebre, sense les preses, aportava entre 10 i 20 milions de tones de sediments cada any i ara, tot just 90.000 tones. Mequinensa, Riba Roja i Flix retenen, des de la seva construcció, milions de tones de sediments amb la consegüent pèrdua de capacitat d’embassament d’aigua. La gent i entitats dels territoris afectats porten a fi de bé una Campanya dels Sediments per obligar a les companyies que regenten els embassaments a obrir les comportes de fons per desguassar els sediments, que ajudarien a equilibrar de nou els terrenys i les barreres naturals del Delta. La política de pedaços s’ha d’acabar, calen solucions definitives. Ja!

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram