El temps corre que vola. No fa tants anys –però uns quants!- anar de compres pel carrer de Mar era un gran plaer que hom es podia permetre. Botigues centenàries, comerços d’alimentació regentats per mestres artesans ben sibarites, farmàcies decorades amb mobiliari modernista i locals de moda i complements on les creacions dels dissenyadors locals convivien amb les marques internacionals més exclusives.

La vida cultural de Badalona també girava al voltant del carrer de Mar. Abans de fer-hi cap, just a la plaça de la Vila, hi havia el cinema-teatre Picarol, més avall el Teatre Nou i ja cap al mig, al Cine Aya-Teatre Zorrilla. Ah! I també hi havia estat el Banc de Badalona (absorbit després pel Banco Central). Certament, el carrer de Mar era un pol de centralitat. Després, l’avinguda de grans marques anava acabant amb els comerciants locals, fins i tot els magatzems Deulofeu, que es convertiren en els més grans, van acabar en mans de Zara, que va acabar abandonant el centre de Badalona deixant uns 2.000 metres quadrats buits que l’Ajuntament ja hauria d’haver comprat per fer-hi una gran operació cultural, connectada directament (paret contra paret) amb el Teatre Zorrilla. Ja es va deixar perdre el Picarol que hauria estat l’auditori que li fa falta a Badalona.

Estem davant un altre carrer de Mar. Pels nostàlgics, un centre-ciutat perdut. Per la resta, una oportunitat. Hi ha algú que planifica a la Casa de la Vila tornar a posar el batec del cor de la ciutat en aquesta via única? Si no és així, mans a l’obra, agafant el toro per les banyes amb l’antic Can Deulofeu i tornant a donar prestància i dignitat a l’antiga entrada principal del Teatre Zorrilla, degradada, desangelada, deixada i bruta, tant que els vidres són dignes d’una obra de por. A l’escenari del Zorrilla hi van actuar algunes de les figures del teatre català més grans durant una colla de decennis i va acollir grans personalitats de tota mena, que entraven pel carrer de Mar.

Tornem la dignitat al que fou entrada principal de l’edifici teatral ideat per l’arquitecte Jaume Botey i Garriga i de pas incentivem el carrer que per a molts continua essent l’espina dorsal de la ciutat. A més, perquè permetre’ns el luxe de tenir buits i bruts tants metres quadrats en un lloc de luxe? Va, doncs, què en fem del carrer de Mar?

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram