La recent famosa enquesta de GESOP per a El Periódico ha fet parlar tothom en un sentit o un altre. Es tracta d’una mostra de 800 persones, per tant jo no posaria la mà al foc en algunes conclusions complicades, com la del triomf del SÍ-SÍ que, diuen, partiria del 48%.
Estic segur que on ha tingut un major impacte ha estat en mitjans convergents, almenys als més pròxims a mi, perquè donava a CDC els mateixos diputats que la coalició amb UDC, i feia que aquests darrers erosionessin el PP, augmentant de retruc el total sobiranista.
Sembla que tothom reconeix a ERC l’èxit en l’objectiu d’ocupar l’espai socialista català, recuperant algun votant del PSC però especialment incorporant els votants socialdemòcrates de CDC, que veurien en el partit de Junqueras una formació tan assenyada, seriosa, responsable i tranquil·la com ho era la CiU d’abans del conflicte diari amb Unió.
Pel que fa a l’extrema divisió de l’esquerra que evidencia l’enquesta, només he sentit comentaris negatius perquè suposadament “distorsiona massa tot el nostre sistema parlamentari”. Comentaris negatius per part de gent d’esquerres i de dretes, de convergents i d’espanyolistes, de moderats, de radicals… llevat d’ERC i de la CUP!
Mogut per la curiositat, m’he adonat que en el meu entorn (esmorzant, dinant, fent un cafè…) aquest tema s’ha discutit específicament amb preocupació. N’hi havia que, cercant solucions, s’agafaven a la proposta de Maragall d’unir tota l’esquerra fins a la CUP (no tenen ni idea de què són les CUP). Mentre els escoltava, m’adonava que el tema continuava sense interessar-me. Ni a mi ni als amics republicans!
Diuen: “Serà horrorós que, mentre hi haurà dues formacions de dreta, en tindrem vuit o deu d’esquerres”. A veure, si miro el grup format per PSC, Ciutadans, NEC, ERC, ICV-EUA, Podem, Guanyem Barcelona d’Ada Colau, Procés Constituent i les CUP, crec que hauria de començar excloent aquells de qui no he escoltat cap comentari negatiu en relació a l’enquesta: ERC i CUP.
D’altra banda, Ciutadans xucla vots de la dreta però està al centreesquerra, i Podem s’està venent com a radical però veig que es limita a prendre vots al sector espanyolista del PSC, i si per atzar acabessin relacionats amb la Forcades, potser reproduirien una relació semblant a la d’Iniciativa (la unió d’uns quants indepes i una massa hispana donant lloc a una formació federalista).
Podríem enganyar-nos i creure que aquell seixanta o setanta per cent de població d’origen espanyol, malgrat que no s’apuntaria a l’independentisme, almenys romandria “absent”, “desaparegut”, “inhibit”. Jo crec que el resultat de l’actual “procés català” no ens portarà aquest conte de fades. Crec que es manifestarà en forma d’extrema divisió de l’espanyolisme.
Segons l’enquesta d’El Periódico, UDC ajudaria a clarificar el PP xuclant-li votants catalans. ERC li roba sols uns pocs al PSC. Apartant CiU, ERC i les CUP, podem conformar un grup espanyolista format per PP, PxC, PSC i Ciutadans. Pel que fa a la resta, sembla que molts dels que es belluguen en aquestes noves opcions d’esquerra no corresponen pas a la clientela dels primers (independentistes i protoindependentistes), sinó a la dels segons (espanyols federalistes i espanyols fatxosos). En aquest mateix espai hi ha ICV, però segurament als ecosocialistes estan massa vistos.
En conclusió: jo no veig divisió de l’esquerra, veig divisió de l’espanyolisme. Com ha de ser!
per Manel Fantassin
