Pedro Jesús Fernández

L’any 2011, després de la creació de CaixaBank, es va fer popular l’eslògan “Tu ets l’estrella”, una campanya publicitària d’aquesta entitat que tenia per objectiu traslladar als seus clients el missatge que eren ells el centre i la raó de ser del grup financer.

Segons l’aleshores director general de l’entitat i actual conseller d’Economia del Govern de la Generalitat, el badaloní Jaume Giró, l’objectiu era “transmetre la idea que, malgrat tots els canvis i incerteses del sector financer, La Caixa no canvia, ja que és bo que algunes coses no canviïn mai”. Per cert, un bon amic que sap el que es pesca em comenta que aquest camaleònic i extractiu badaloní podria ser candidat a la presidència de la Generalitat, la qual cosa em recorda quan, en temps passats, una coneguda empresa badalonina era la que designava la persona que havia de ser l’alcalde. Així, CaixaBank, a més del poder financer, també tindria el poder polític sense intermediaris.

Anys més tard, el 2019, un nou eslògan també va fer fortuna: “Escoltar, parlar, fer”.

En aquesta ocasió, CaixaBank volia transmetre el seu compromís amb les persones i posar en valor una forma diferencial de gestionar la banca.

Durant la presentació d’aquesta nova campanya, el president de CaixaBank, Jordi Gual, va dir que amb aquest nou eslògan volia reflectir l’estil “dialogant, proper, centrat en les necessitats i aspiracions dels clients” de l’entitat. “Però no només això, amb la paraula fer sumem el nostre vessant actiu, amb el qual apostem pel progrés individual i social”, va afegir.

També en aquesta ocasió el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va explicar que “en un entorn que canvia molt ràpidament, on els clients són cada vegada més exigents, és més important que mai interactuar amb ells i oferir-los una experiència diferent”.

I va continuar dient: “Per això, amb aquest eslògan, volem comunicar una manera diferent de relacionar-nos que comença per escoltar els nostres clients i conèixer les seves opinions i necessitats”.

Hem de reconèixer, i sempre hem defensat, que la base de qualsevol relació es basa en el diàleg i la confiança. Per això, per als clients de CaixaBank, tenir una persona referent a la seva oficina de proximitat quan es dirigien a realitzar qualsevol operació o transmetre els seus dubtes, els seus desitjos o els seus projectes, era el que els donava tranquil·litat.

A Canyadó, com a molts altres barris de la nostra ciutat, era normal veure sempre, especialment a mig matí, persones grans fent cua per ser ateses per algun treballador de la “seva” oficina.

Mai hem d’oblidar que tothom necessita una entitat bancària, es vulgui o no, per poder gestionar qualsevol tema relacionat amb els serveis bàsics (aigua, llum, gas) o cobrar la seva pensió o la seva nòmina. Si no domiciliem els nostres rebuts, cap empresa subministradora voldrà donar-nos d’alta i, per tant, necessàriament hem d’obrir-nos un compte. El mateix passa amb els nostres impostos i amb el sou o la pensió, tot s’ha de gestionar a través d’un compte bancari.

Doncs bé, segons sembla, amb els guanys milionaris que obté anualment CaixaBank (més de 5.000 milions l’any 2021) no n’hi ha prou. Així que els amos han decidit tancar oficines i acomiadar personal.

Des de l’any 2008 s’ha reduït quasi un 40% el nombre de treballadors i treballadores dels bancs i, només durant el 2021, s’han tancat més de 3.000 oficines. Per constatar aquest compromís amb els seus clients, explicarem dues anècdotes recents.

La primera, el compromís adquirit pel director de l’àrea de negoci de Badalona a una reunió al Casal de la Gent Gran de Canyadó, que va assegurar que, si bé l’oficina es tancaria, el caixer es mantindria operatiu. També, en aquest cas a la junta de l’AV Canyadó, els va comunicar que traslladaria als seus superiors tant la carta que se li va entregar, signada pels presidents de tres associacions de veïns i un miler de persones més, i la proposta de mantenir obert el local com a centre social per poder acollir activitats diverses per al veïnat.

El caixer està tancat i no hi ha cap resposta respecte als altres compromisos.

I la més recent. Dues persones de la junta de l’AV Canyadó van intentar ingressar uns diners i pagar una factura. Després de fer cua durant una bona estona, l’empleat, molt amablement, els va dir que això ho havien de fer ells al caixer. Li van demanar que els expliqués com es feia i, una vegada feta l’explicació, van intentar fer l’ingrés i pagar la factura. La resposta de la màquina va ser: “Per poder fer l’ingrés cal que utilitzi una targeta o llibreta de CaixaBank, o bé fer-ho per finestreta. Disculpi les molèsties”.

Potser és cert el que va dir aquell personatge impresentable i cavernícola, president d’Iberdrola, que ens va titllar de babaus a la majoria dels espanyols.

Tanmateix, per demostrar que això no és cert, no serà gens estrany que qualsevol dia els usuaris d’aquests serveis diguin prou i demostrin que la paciència té un límit, que ja estan cansats de tots aquells que els aixequen la camisa.