Voldria referir-me a la meva experiència personal amb l’esquizofrènia:

Vaig ser educat en una família catòlica practicant. Durant la meva vida m’ha mogut i m’ha fet tirar endavant l’esperança de l’existència d’un lloc on es deixi de patir. Vaig tenir el primer brot de la malaltia —els psiquiatres l’han batejat com autoreferencial— just abans d’incorporar-me al servei militar. Tot i així vaig seguir i vaig estar prop de quinze mesos a una caserna de l’exèrcit de terra espanyol.

He parlat amb altres persones amb esquizofrènia que han tingut episodis similars al que jo vaig tenir: han tingut una pujada en què estaven convençuts que eren els escollits per alguna divinitat per dur a terme alguna acció heroica, i tot seguit han tingut una baixada en què s’han cregut que no podrien fer-la realitat perquè eren massa dèbils i s’han sentit totalment desamparats, motiu pel qual han buscat refugi en la seva família i en la gent que ells estimaven.

Jo no he perdut mai l’esperança i he trobat en l’escriptura un mitjà per expressar-me. L’associació Ressorgir de Barcelona, m’ha facilitat les eines per poder seguir escrivint, i, a tots els meus companys de l’associació, també els ha facilitat mitjans per poder expressar-se d’una manera socialment acceptada.

Xavier Martí. Badalona

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram