Els barris de Badalona Sud (Congrés, el Remei, la Mora, Sant Roc i Artigas), com altres zones de la ciutat de Badalona, viuen una situació que requereix un compromís polític clar. No resulta fàcil adjectivar la situació en què es troben, pel risc que correm de traspassar la barrera de l’estigmatització. És imprescindible que la ciutat reconegui la situació de desigualtat que pateixen aquests barris i faci un esforç real per revertir-la.
La pobresa és la causa principal d’exclusió social. Una pobresa que tendim a parcel·lar en diferents compartiments (habitacional, energètica, alimentària…), com si així en reduíssim els efectes. LA POBRESA ho és en majúscules i les persones la pateixen en tots els seus vessants.
La lluita contra l’exclusió social s’ha d’afrontar en tots els seus àmbits i s’ha d’incorporar al discurs polític, per tal de trencar el cercle viciós que s’instal·la en les famílies que la pateixen i que també perjudica greument les oportunitats d’infants i joves. Cal facilitar l’accés al mercat laboral i, en cas que no sigui possible, l’accés a rendes mínimes que garanteixin la dignitat de les persones.
També cal facilitar l’accés a l’educació i la cultura i als recursos de salut, l’acompanyament per a la superació de problemàtiques personals i familiars, l’habitatge digne, els vincles comunitaris i polítics, els drets a la participació ciutadana…
La lluita contra l’exclusió social s’ha d’afrontar en tots els seus àmbits i s’ha d’incorporar al discurs polític
Abans de la crisi econòmica, les administracions públiques, i sobretot els ens locals, havien desplegat plans d’acció comunitària en els barris amb més dificultats socioeconòmiques. Però, d’ençà de l’inici de la crisi, aquestes polítiques s’han vist desplaçades per actuacions que intenten donar resposta, sovint amb pocs recursos, a situacions d’emergència. A més, malauradament, aquests barris s’han vist afectats en determinades èpoques per un model d’interlocució basat en referents personalistes i dinàmiques clientelars que no ha tingut en compte la realitat de la comunitat, beneficiant uns pocs en detriment del conjunt de la població.
Enfront d’aquesta situació, cal impulsar de forma decidida un model d’intervenció de proximitat d’acció social i comunitària, amb actuacions definides per la xarxa territorial que integren els agents, les entitats i la ciutadania dels barris. Només compartint el poder s’apodera les persones. Per això, cal fer plans específics de suport i dotar-los d’una fórmula de finançament prioritària i sostenible en el temps.
Personalment, fa més de 10 anys que treballo al Consorci Badalona Sud i, malgrat les dificultats que travessa aquest ens públic, reivindico el model de treball que ha desplegat i que intenta reflectir el compromís de la ciutat, a través del seu Ajuntament i del país, a través de la Generalitat.
Amb el temps, s’ha pogut desenvolupar par un model de treball des de la proximitat, integral i transversal. El Consorci també treballa amb la ciutadania, perquè només tenint en compte les realitats i vivències dels veïns i veïnes dels barris podrem defensar la igualtat d’oportunitats i el dret a la ciutat com a espai col·lectiu que pertany a totes i a tots. Un dret a la ciutat que ha de connectar amb l’exercici efectiu dels altres drets: a la igualtat, a l’habitatge, a l’educació, al medi ambient, a la seguretat, a la llibertat…
Des d’aquesta experiència de treball pels drets socials i comunitaris i des de la convicció que s’han de posar les persones al centre de l’acció política, he fet el pas per acompanyar Dolors Sabater a la seva candidatura, perquè defensa la lluita contra les desigualtats i els drets de les persones, de tots els badalonins i badalonines, de tota la ciutat de Badalona.
