Pedro Jesús Fernández

Dissabte, 16 d’octubre, centenars d’autocars sortien a mitjanit de tot l’Estat en direcció a Madrid. També altres mitjans de transport s’omplien de persones jubilades, pensionistes i altres encara en actiu per dirigir-se a la capital d’Espanya.

Feia dos anys de les conegudes marxes del Nord i del Sud, que van concentrar a Madrid més de 100.000 persones procedents de tots els punts de l’estat espanyol per exigir al govern central unes pensions dignes per a tothom.

Han passat moltes coses des d’aleshores. La maleïda pandèmia s’ha emportat moltes persones, sobretot pensionistes, per la negligència, en molts casos, d’alguns responsables polítics que no van actuar amb prou rapidesa ni eficiència per afrontar una situació que, si bé afectava tothom, impactava especialment la gent gran. Va ser gràcies a la sanitat pública i a la solidaritat de la ciutadania que es va evitar que la tragèdia encara fos més gran. Això no ho hem d’oblidar mai, ja que només els serveis públics garanteixen una atenció de qualitat i universal.

En aquests dos anys també s’han fet petits passos per garantir unes pensions dignes, però són insuficients. És cert que s’han revaloritzat les pensions segons l’increment de l’IPC en derogar el factor de sostenibilitat, però no s’han incrementat les pensions mínimes i les no contributives per situar-les a l’SMI, ni s’ha posat fi a la bretxa de gènere.

Hi ha també altres qüestions aprovades al Congrés dels Diputats que considerem lesives per als interessos de les persones pensionistes. Per això, milers de persones ens vam tornar a concentrar dissabte a Madrid per protestar contra les polítiques del ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, que defensa una reforma que posa en perill les pensions públiques. A la manifestació vam demanar la seva dimissió i, entre altres reivindicacions, vam reclamar una pensió mínima de 1.084 euros, tal com estableix la Carta Social Europea.

També es va demanar una auditoria pública dels comptes de la Seguretat Social per demostrar que les pensions públiques són sostenibles, una exigència avalada per milers de signatures i mocions aprovades en molts ajuntaments de l’estat espanyol, entre ells el de Badalona, Terrassa, Sabadell o el Prat de Llobregat. Segons destacats economistes, el furt de diners de la guardiola de les pensions per destinar a altres despeses no pròpies de la Seguretat Social podria estar entre els 200.000 i els 600.000 milions d’euros.

De la mateixa manera, el Tribunal de Comptes de l’Estat ha demostrat que més de 100.000 milions d’euros de les cotitzacions socials s’han destinat a despeses impròpies. Per tant, a la Seguretat Social sí que hi ha diners si es destinen a allò que correspon i no a altres despeses que s’han de cobrir amb els pressupostos generals de l’Estat.

Durant la manifestació també es va anunciar l’existència d’un moviment de tota la Unió Europea contra l’intent de privatitzar les pensions. Les marees que formem part de la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE) i de la Coordinadora de Pensionistes de Catalunya, com és la de Badalona, ens seguirem mobilitzant en defensa d’unes pensions públiques i suficients per a tothom.

Volem igualar les pensions mínimes al salari mínim, eliminar la bretxa de gènere, millorar les pensions de viduïtat i que no es penalitzin les persones treballadores que es vulguin jubilar amb 40 anys cotitzats. Sense oblidar la derogació de les reformes de les pensions i les laborals.

Després de la manifestació, hi va haver discursos en defensa del dret de tothom a viure amb dignitat i sense l’angoixa de no saber com arribar a final de mes. Finalment, una actuació musical va cloure la jornada.

L’èxit de participació demostra el compromís de les persones jubilades, pensionistes i de classe treballadora, en general, de no renunciar als seus drets i als serveis públics de qualitat. Resistir i persistir és guanyar.