El 19 d’octubre es va inaugurar la 44a edició del Festival Filmets Badalona, quasi mig segle de vida d’un festival que ha traspassat fronteres i ocupa un destacat lloc en els festivals internacionals de curtmetratges. Bona prova d’això és l’interès que desperta a tot arreu, tal com demostren els centenars de curts de tot el món que es projecten durant els dies que dura el Festival.

Aquest any, poc abans de la sessió inaugural, es va projectar la pel·lícula Hamza, que ens explica l’experiència vital d’un jove català d’origen marroquí.

A aquesta pel·lícula hi ha moments molt tendres i d’altres de molts durs. Destaca la persecució, i en alguns casos el tracte vexatori, de les forces de seguretat envers tots aquells que, per a ells, són diferents. No estaria malament projectar-la en centres educatius i obrir el debat sobre estereotips.

Tanmateix, no és d’això del que volem parlar.

Vaig veure la pel·lícula amb uns amics d’origen andalús però residents a Badalona des de fa més de 50 anys.

M’expliquen que a la dècada dels anys seixanta, que és quan vingueren a la nostra ciutat buscant tot allò que se’ls negava a la seva terra de naixement, les condicions eren molt dures. La jornada laboral era eterna i molts s’amuntegaven en barraques, ja que no podien pagar el lloguer d’un habitatge digne. També em diuen que moltes vegades, aleshores la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, els esperava a l’estació i, si no podien amagar-se, eren retornats al seu poble.

Com que la majoria tenien la família al seu poble d’origen, després d’uns anys i ja assentats a Badalona, aprofitaven les vacances per visitar-la.

Quan arribaven al poble tots els anomenaven els catalans. Ells se sentien orgullosos d’haver aconseguit a Catalunya una feina que els garantia un sou mensual, encara que aquest treball fos dur i precari i les condicions de l’habitatge i el territori on vivien estiguessin mancades d’allò més elemental per poder viure amb dignitat.

De tornada a Badalona, aquí se’ls coneixia com els andalusos.

Els fills de tota aquesta gent van néixer a Badalona o a Barcelona però continuen sent andalusos encara que no hagin visitat aquella terra tan extraordinària si no fos pel caciquisme encara existent.

Són nois que han anat a l’escola i molts d’ells també a la universitat. Estimen i parlen perfectament el català i formen part d’una societat que defensa la cohesió social i els valors progressistes. Ara bé, per a alguns continuen sent els andalusos. Els altres catalans, com deia l’enyorat i estimat Paco Candel.

-D’on soc? Aquesta pregunta, com també se la fa Hamza, se la fan molts joves catalans que no acaben d’entendre per què hi ha gent que els tracta amb menyspreu i un punt de supèrbia.

Durant el segle XXI són altres els orígens dels que arriben a Badalona. No s’entén el seu idioma i tenen altres costums. També alguns tenen un color de pell diferent. Les seves condicions de vida, actualment, són semblants a aquelles en què vivien els andalusos quan arribaren a Badalona. Tenen fills que van a l’escola i parlen català i, tanmateix, també ells pateixen la discriminació que van patir els primers nouvinguts. El més terrible de tot això és que són molts “els andalusos” que rebutgen aquests nous catalans.

I com s’explica això?

Doncs molt fàcil.

Els partits que estan al servei dels poders econòmics i culpables de la crisi durant molt de temps han treballat i han escampat la idea que aquests catalans són els culpables de la situació del deteriorament social en què vivim. O el que és el mateix, el racisme i la xenofòbia s’han instal·lat a alguns barris de Badalona i això explica la fractura social i la confrontació entre el veïnat.

Ens agradi o no, aquest és un fet que no hem sabut combatre i que la dreta ha aprofitat per treure’n rèdits electorals.

Per això, cal treballar molt i fer molta pedagogia per recuperar totes aquestes persones segrestades pel missatge xenòfob de García Albiol i aconseguir que, com a catalans, defensem els valors de la solidaritat i la convivència entre la classe treballadora. I sobretot, evitar que la dreta corrupta i al servei dels poders econòmics governi Badalona. Badalona és una ciutat de gent treballadora i progressista. No pot estar governada pels partits que treballen al servei dels que retallen serveis i drets socials.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram