El principal objectiu de les polítiques de seguretat és preservar la vida, assegurar-ne el seu sosteniment amb dignitat i confort, i preveure amenaces per seguir-la protegint. El Covid-19 com a amenaça mundial ens porta un missatge contundent, que se suma al missatge sobre el perill global de l’escalfament del planeta que ja fa mesos que tenim a l’agenda mundial: ens evidencia que no són armes ni exèrcits entrenats per a la guerra o la militarització de les ciutats el que ens cal per preservar la vida al món, i que si volem millorar la seguretat humana ens cal invertir sobretot en un bon sistema de salut pública i de cures per al sosteniment de la vida, a més de posar en marxa mesures radicals contra el canvi climàtic. Com més lluny estem de l’abast universal d’aquests drets, més estralls farà la pandèmia als nostres pobles i ciutats. I Badalona no se n’escapa. Plou sobre mullat.

Tots els grups municipals fem pinya per afrontar amb la màxima responsabilitat aquesta crisi. Com a regidora i presidenta del Grup Municipal Guanyem Badalona faig seguiment i aportacions al govern municipal en aquelles accions que ha d’activar per donar respostes a la ciutadania. En aquest sentit hem demanat al govern de la ciutat en primer lloc que activi mesures en la garantia d’abastaments alimentaris per a totes les famílies en situació de vulnerabilitat, gent gran, dependències i especialment per als infants que no accedeixen als menjadors escolars. També extremar l’atenció a la violència de gènere, que ha crescut en altres països durant els períodes de confinament. I per a tots aquells col·lectius afectats pel tancament forçat de negocis o pèrdua de salari hem demanat al govern que posi en marxa mesures econòmiques al seu abast, com l’ajornament de taxes municipals.

Des de la realitat que vivim a la ciutat de Badalona la petició més important que cal traslladar a l’estat és que es posi en marxa urgentment la renda bàsica universal, començant per les qui han quedat sense ingressos, sense feina i sense prestacions.

Aquesta crisi, com altres crisis, ha activat la solidaritat veïnal, i cal felicitar una iniciativa com la de la Xarxa Solidaritat Badalona, que s’ha posat en marxa des del moment en què es va decretar que calia tancar serveis i confinar-se. En moments greus com els que estem vivint cal que cap persona quedi aïllada i desproveïda de les necessitats bàsiques, ni de suports per a les cures pròpies o al seu càrrec. I aquí la solidaritat veïnal, ben coordinada amb els serveis municipals i altres organitzacions de suport, hi té un ampli camp d’acció. Gràcies!

Si volem millorar la seguretat humana ens cal invertir sobretot en un bon sistema de salut pública i de cures

La crisi del Covid-19 destapa moltes mancances i en provoca de noves. Posa en evidència les falles d’un sistema econòmic i social que ja no funcionava, o que funcionava malament. El nostre sistema sanitari públic no es va recuperar mai de les retallades de fa més de 10 anys. Tenim un precari estat del benestar, amb mala implantació dels serveis a la dependència, que no cobreixen totes les necessitats. La precarietat laboral fruit de les reformes laborals afecta milers de persones, entre elles les que ni tan sols tenen drets laborals, com les treballadores de la llar, i tants altres sectors. A Badalona, orgullosa de la qualitat dels seus serveis mèdics, malgrat les retallades, partim d’una desastrosa situació de pobresa sumada a la molt deficitària política municipal per fer front als problemes d’habitatge i serveis socials. Després de la recessió per l’aturada del Covid-19, els problemes no faran més que créixer i eixamplar la base de l’afectació econòmica i social.

En la immediatesa, el problema més urgent que tenim ara, avui, a Badalona, és el subministrament de material mèdic a hospitals i el proveïment de nous espais per a l’atenció a la convalescència. També la cobertura de necessitats socials bàsiques, que van arribant però a poc a poc. Aquí cal reprovar les males decisions de Pedro Sánchez, que ha fet una gestió més política que sanitària de la crisi i no ha aplicat els criteris de l’OMS amb una centralització política que perjudica els territoris i afavoreix irresponsablement l’expansió de l’epidèmia, en no voler tancar la comunitat de Madrid ni Catalunya, tal com s’ha demanat des de fa setmanes. A la Generalitat cal reprovar-li no haver planificat una major provisió de reactius per fer la prova, ni una més ràpida protecció de les treballadores en serveis residencials, hospitalaris i d’atenció a la dependència. I pel que fa a la gestió de les beques menjador, calia una reacció molt més ràpida.

Rescatar les persones, posar la vida al centre, les cures i el sosteniment i confortabilitat de la vida com a eix motor. Aquesta ara és la principal prioritat de seguretat nacional, començant per la vida als pobles i ciutats. Vetllem perquè Badalona no quedi enrere.