La prohibició, tallar les ales i impedir el vol, ignorar, insultar, deixar de banda té com a conseqüència immediata que algú, sobtadament, s’alci en nom de la protesta, apugi el to de veu per reclamar allò que li pertoca.

Sovint, però, el do de la paraula no abunda tant com podem esperar i, per tant, l’acció violenta resulta més senzilla a l’hora de criticar les accions alienes.

Creiem que cremar 17 contenidors es cosa d’una canallada? Una broma de mal gust o, per contra, som més del parer del “tant posar ordre” finalment algú ha arribat al seu límit? Amb aquesta bateria de preguntes no volem donar a entendre que estem a favor de l’acte vandàlic nocturn que va tenir lloc aquesta setmana a Badalona però sí del supòsit que tampoc és una petita broma de pati d’escola.

Per una banda, hi ha qui per “posar ordre” treu bancs i fonts, penja càmeres de seguretat o tanca mesquites; aquesta, però, no és la única manera d’imposar un patró de ciutat… ja hem dit que el do de la paraula brilla per la seva absència. Per altra banda, també hi ha qui aposta, sense saber-ho fer d’una altra manera, per accions com els incendis, per mostrar la seva ira i indignació.

No tot és vàlid però sí que tot té un missatge clar de fons: existeix en la nostra societat un descontentament generalitzat.