El 8M a Badalona ens ha visibilitzat realitats que ens obliguen a la reflexió si volem construir la Badalona feminista. Per una part, la realitat de l’experiència viscuda per les dones en entorns construïts des del masclisme, i per altra, la visibilització de les diverses realitats dels moviments de dones i feministes a la ciutat.

La mirada feminista ens obliga a fer reflexions personals i col·lectives del paper que, com a ciutadania, juguem en cada un dels nostres rols com a professionals, activistes o responsables polítics del govern de la ciutat o de l’oposició.

Gràcies a la labor del moviment feminista, els tractats internacionals reconeixen que vivim en estats i societats masclistes, i que la discriminació vers les dones està fortament arrelada en els components culturals i perpetuada per rols i estereotips de gènere.

Dit així, tots hi estem d’acord. La cosa canvia quan el masclisme s’expressa en la quotidianitat, quan t’afecta en primera persona. Els comentaris i qualificacions cap a les dones sobre la seva manera de fer, de ser, de vestir o de parlar, per desqualificar les opinions, per menystenir-les o ignorar-les amb l’objectiu d’imposar les pròpies, són fets molt freqüents que suportem les dones i han estat àmpliament denunciats.

L’episodi viscut a la tertúlia del mateix 8 de març de Ràdio Ciutat de Badalona és un exemple molt concret i molt simbòlic de com tenim de normalitzat aquests comportaments masclistes. Una dona, portaveu d’un partit polític local, durant una tertúlia radiofònica a RCB va sentir com un representant d’una entitat de la ciutat li deia textualment “qué penosa eres” per, tot seguit, donar-li la raó. Ni aquesta afirmació de menysteniment ni l’actitud de mansplaining no van produir cap reacció per part de la resta d’assistents, ni per part del periodista (home) que condueix la tertúlia.

No és un cas aïllat, succeeix constantment, no perquè aquesta tertúlia sigui més o menys masclista que altres espais, succeeix constantment perquè no es fa cap reflexió al respecte, cap procés de revisió ni de reparació.

Situacions com aquesta evidencien el masclisme interioritzat, i és per això que es fa imprescindible reclamar que tots els agents implicats reconeguin que el masclisme és un problema social on tots participem, sigui per acció o per omissió.

Cal generar espais inclusius que reflecteixin la realitat diversa de les dones de la ciutat

Els mitjans de comunicació, i especialment els públics, també a Badalona, hi tenen un paper rellevant, reconeixent públicament els seus errors i aprofitant els altaveus per explicar que el masclisme està tan normalitzat que no ens adonem quan es fa present en aquests espais. Cal un procés de reflexió amb perspectiva de gènere per revisar el paper que poden jugar els mitjans de comunicació, per tal d’evitar la perpetuació d’estereotips de gènere i donar veu a les dones, visibilitzant les seves vivències.

Però també cal una aposta clara per incloure en la reflexió el conjunt de la societat, des de les diverses vivències i treballs presents en els diferents grups de dones i grups feministes actius a la ciutat.

En aquest repte, han de tenir-hi un paper totes les persones que tenen responsabilitat de representació de les diferents entitats i organitzacions de la ciutat i, de manera rellevant, el mateix govern de la ciutat, a través de la Regidoria de Feminismes, per tal d’aprofundir en el treball unitari i compromès de tots els actors necessaris.

Malauradament, a la manifestació del 8 de març a Badalona, es va posar de manifest una divisió que s’evidencia de manera significativa amb la lectura de dos manifestos al final d’aquesta. Per una banda, les organitzacions lligades a la FAVB, sobrerepresentades al Consell de les Dones de la ciutat i que compten amb el suport dels grups polítics del govern; per l’altra, diverses entitats de dones i feministes de la ciutat que integren la Comissió Unitària 8M. Fa temps que aquestes entitats assenyalen, per diferents canals, un tracte discriminatori i excloent per part de la regidora i en el si del Consell de les Dones. Aquest 8M va ser encara més evident quan van ser ignorades, durant tot el recorregut de la manifestació, per la representació del govern.

Si volem construir la Badalona feminista –i entenem que la realitat de les dones que viuen i treballen a Badalona és molt diversa a nivell d’edat, de situació econòmica, d’origen, d’orientació sexual, de situació administrativa, de grau d’organització, de càrregues de cures, de desitjos i necessitats, etc.–, entenem que el Consell de les Dones hauria de reflectir aquesta diversitat i les polítiques de la regidoria haurien de reflectir aquestes realitats, que creuades generen situacions concretes de patiment i desigualtat. Emplacem la regidora de Feminismes i Drets LGTBIQ+ a fer una reflexió, a complir amb les obligacions que la llei estableix i a generar espais inclusius que reflecteixin aquesta realitat.

Construïm la Badalona feminista!
Davant el feixisme, més feminisme!

per Cristina Agustí, Alba Blanco, Sara Canals, Mercedes Estébanez, Carme Martínez,
Núria Sabater i Nora San Sebastián

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram