A través de les Xarxes mantinc contacte amb antics mandataris badalonins de la primera i segona onada de la democràcia. El denominador comú és que tot es va fer prou bé i si alguna cosa no sortia com s’esperava la culpa era dels d’abans. Ep, hi va haver tràngols difícils! Recordem l’episodi del tancament de Màrius Díaz –el primer alcalde de la democràcia- i diversos regidors dins la seu de la televisió provisional de Badalona, precintada per ordre judicial del Govern Civil; la policia acabà irrompent i detingueren a l’alcalde i els altres que s’havien tancat a l’emissora, tot i que poques hores després foren posats en llibertat. I qui no recorda també les mobilitzacions i manifestacions del 1986 a la plaça Trafalgar, amb la detenció de veïns, el protagonisme de mossèn Quadrench i el regidor Manuel Armentero, i les dificultats per reconduir la situació de l’aleshores tinent d’alcalde de Governació, Juan Felipe Ruiz Sabido, màxim responsable de la guàrdia urbana. 

Aquella nova fornada de polítics encaraven una ciutat feta a imatge i semblança d’un règim autoritari que acabava de morir, sobre el paper. Els meus interlocutors diuen que ningú sabia realment com seria el futur, però iniciaven el camí amb tota la il·lusió del món, sense conèixer prou bé les bambolines de la política. Ells sabien, però, que la realitat els obligava a reinventar la ciutat i sobretot a dissenyar els espais urbans. Al llarg de dotzenes de contactes per internet, bona part dels interlocutors coincideixen que els polítics d’ara i els d’aquí a poc, també han de reinventar-se i reinventar la ciutat, per fer una Badalona més intel·ligent i informada, que és el que busquen els experts en el segle XXI.

Naturalment, dels anys 80 del segle passat a aquest 2018 que va caminant, els canvis són pluralment notoris. L’ecologització, la interconnexió dels objectes a través d’internet i el comportament dels individus en comunitat són alguns dels paràmetres que configuraran la ciutat del futur i aquí estem en les beceroles.

El primer Consistori després de la Transició i de l’obscurantisme de 40 anys, podia imaginar una ciutat del futur. Què veia? Que s’havia de fer tot nou. Taula rasa. Calia transportar els badalonins a la categoria de ciutadans de primer ordre. I ara quins reptes tenen des del nou Ajuntament? Carrers nets, cotxes voladors i robots que faran tota la feina? D’acord, exagerem. I ara, què? Els experts aposten per dissenyar entorns urbans més intel·ligents. Les noves ciutats necessiten esponjar-se, donar espai als ciutadans.

Arribem a una conclusió: si a la Badalona del passat li va donar forma les persones, la Badalona del futur serà configurada per les idees, una de les quals apunta a fer una ciutat més intel·ligent perquè, alhora, serà més ecològica. En parlarem més un altre dia.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram