Són molts els personatges als qui s’atribueix la frase “Qui no coneix la seva història està condemnat a repetir-la”. Per això, els que tenim una certa edat i vam viure els últims anys de la dictadura franquista no volem ni podem oblidar les lluites per aconseguir allò que reconeixia la Llei general d’educació de 1970: “L’educació general bàsica serà obligatòria i gratuïta per a tots els espanyols”.
Doncs bé, a Badalona, durant el curs 1977-78, només el 23% dels alumnes escolaritzats assistien a escoles públiques; la majoria, doncs, anava a centres privats, molt dels quals eren als baixos d’edificis on s’apilaven els escolars. Tanmateix, la majoria de nens no estaven escolaritzats. Per això les reivindicacions dels barris se centraven sobretot a aconseguir escoles.
La inexistència de places escolars públiques a la majoria dels barris de Badalona va provocar que més de 2.000 persones es concentressin a la plaça de la Vila el 18 de setembre de 1976. Mentre una representació dels veïns negociava amb l’alcalde, van intervenir les forces d’ordre públic i hi va haver alguns ferits, la qual cosa va suposar que l’Assemblea Democràtica de Badalona demanés la dimissió del consistori i convoqués la població perquè assistís massivament al Ple del 7 d’octubre en senyal de protesta.
Per aquest motiu, després de les primeres eleccions municipals i un cop constituït el nou consistori, en el Programa municipal d’actuació s’incloïa com a prioritari el fet de destinar esforços especials i recursos suficients per aconseguir l’escolarització total, gratuïta i de qualitat de tots els nens i nenes de la ciutat, així com l’objectiu d’impulsar la renovació pedagògica, la democratització i l’arrelament social de l’escola.
El 26 de maig de 1979, l’Ajuntament, juntament amb la Taula d’Ensenyament convocava una manifestació per denunciar el dèficit existent i reclamar escoles a la nostra ciutat. Durant els tres primers anys, el treball va ser intens, sense més compensacions que poder veure, dia a dia, com s’anaven aconseguint les aspiracions dels badalonins. En acabar el mandat d’aquest primer consistori, el percentatge d’escolars al sector públic s’havia incrementat fins al 46% i hi havia pendents noves construccions per erradicar les infraescoles i el barraquisme escolar.
Vint-i-sis nous edificis escolars s’havien construït a Badalona. També es va racionalitzar el nombre d’alumnes per aula, es van crear aules d’educació especial i el català s’impartia en totes les escoles amb professorat especialitzat.
Han passat 41 anys i, malauradament, tornem a tenir greus problemes escolars a Badalona
A més, es va crear l’Institut Municipal d’Educació (IME) i l’Escola de Natura. Es van organitzar escoles d’estiu per als mestres com a instrument per socialitzar i compartir experiències. Com va escriure l’alcalde Màrius Díaz, “des d’aquest moment, Badalona mitjançant l’escola té el futur en mans d’unes noves generacions que podran recollir el fruit de l’esforç col·lectiu”. Han passat 41 anys i, malauradament, tornem a tenir greus problemes escolars a Badalona.
Les denúncies i les queixes de les comunitats educatives i altres col·lectius no són suficients per resoldre els problemes existents. Centenars d’escolars reben la seva formació en mòduls i les promeses mai no es fan realitat. Aviat començarà la campanya de les preinscripcions escolars i, com va passar ara fa un any, moltes famílies tindran problemes per aconseguir escolaritzar els seus fills en escoles públiques. D’altres veuran com l’escola que els van prometre ara fa més de nou anys encara s’ha de construir, cosa que significa que els seus fills han passat tota l’etapa d’infantil i primària en instal·lacions provisionals.
Hi ha moltes escoles pendents de construir a la nostra ciutat. No fa gaires dies les famílies i els nens i nenes de l’escola Montigalà es concentraven davant del Departament d’Ensenyament de la Generalitat per reclamar la seva l’escola. També a la reunió del CEM celebrada fa uns dies es van denunciar els dèficits existents i es va exigir al govern local un compromís per aconseguir fer realitat allò que preveu la llei: tothom té dret a l’educació i l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.
No voldria acabar aquest escrit sense mencionar el greu problema que suposarà la finalització de la cessió temporal (que es preveu de quatre anys) de l’espai que ocupa l’institut de La Riera, ubicat al parc de Ca l’Arnús. Ensenyament i l’Ajuntament van acordar el 2017 que el departament es faria càrrec de la rehabilitació de l’antic edifici i la construcció de l’annex, i que el consistori assumiria la construcció d’una pista poliesportiva a un espai de l’antiga fàbrica Jumberca. Tot i això, ara per ara, les obres de remodelació i ampliació de l’antic edifici de l’escola Lola Anglada, seu definitiva de l’institut, ni han començat ni se sap quan ho faran.
Algú sap on aniran aquests nens i nenes quan es retirin els mòduls? Les famílies no volen que els seus fills continuïn rebent la formació en un espai habilitat i provisional, a més de no poder continuar els seus estudis de batxillerat. I les entitats veïnals volen recuperar l’espai del parc cedit provisionalment.
