Últimament prolifera un estat de revisionisme pessimista. Exemples d’això són la recollida de signatures contra els talls de la Meridiana, el comunicat de partits unionistes informant que alguns comerciants de la zona s’han queixat per la pèrdua del seu nivell de negoci per aquests talls o articles com el d’Antoni Bayona (Cap on anem?, publicat a l’Ara l’11 de febrer).

Evidentment, l’estat d’ànim és subjectiu, però hem de ser capaços d’objectivar l’onada d’informació i intentar contextualitzar-la. Seguint amb els exemples citats, veiem que la recollida de signatures va ser ridícula i que el decrement comercial és inexistent: a les 20.00 h els comerços ja tanquen, els clients de la zona poden accedir sense problemes i, de fet, fins i tot alguns fan “l’agost”. D’altra banda, els articles analitzant el referèndum escrits en l’actualitat, sense ponderar la perspectiva del moment, manquen de rigor historicista.

Malgrat aquesta onada, considero que hem de persistir, sent conscients que tot és molt difícil i costós i que ningú ens regalarà res. Però rendir-se, abaixar els braços, és oblidar-se dels presos i exiliats, i això ni s’ho mereixen ni podem permetre’ns-ho.