Fa molt temps, quan encara les estacions eren quatre i tenien un inici i un final, amb l’arribada de la tardor les fulles canviaven de color, començaven a assecar-se i el vent les arrencava dels arbres. També era normal que, en tombar qualsevol cantonada o passejar pels carrers més cèntrics de les ciutats i pobles, se sentís una olor penetrant i típica d’aquestes dades: la flaire de les castanyes torrades.
Era normal trobar-te paradetes on hi havia un vell fogó foradat, on les castanyes i els moniatos es coïen sota la mirada atenta d’una persona que només apareixia en aquesta època. Era la castanyera, encara que també hi havia castanyers, com és el cas de la paradeta de Badalona situada molt a prop del mercat Maignon.
Diuen els experts que, encara que sembli estrany, la festa de la Castanyada no tenia a veure amb les castanyes, sinó amb els morts.
Era costum que, en la diada de Tots Sants, les famílies celebressin una cerimònia per recordar les persones que havien mort i per dinar mengessin castanyes torrades al voltant del foc, ja que era el fruit més abundant. Ara bé, les castanyes no eren l’únic que es menjava: també hi havia moniatos i panellets. Per això, també era normal que dies abans a totes les cases s’elaboressin panellets, uns deliciosos dolços fets amb moniatos, ous, sucre, ametlles i pinyols. Tot es menjava acompanyat amb un vi bo o malvasia.
El mateix passava a les escoles. Amb l’arribada de la tardor, les mestres preparaven tot el necessari per recuperar i celebrar una festa tradicional que havia estat arraconada durant molt de temps.
Ara bé, com comencen els contes, això era el que “hi havia una vegada”.
Actualment, a Badalona, amb el canvi climàtic (que alguns neguen), a la tardor la temperatura invita a passejar a la vora del mar i, fins i tot, a banyar-s’hi. Com també nous costums estan relegant aquesta festa tradicional, sent substituïda per una altra aliena que omple els carrers i les zones d’oci amb figures estranyes i fantasmagòriques.
Tanmateix, hi ha entitats i col·lectius que no renuncien a mantenir vives les nostres tradicions. Per això, aquests primers dies de novembre, a molts llocs s’ha celebrat la Castanyada.
A Canyadó, el Casal de la Gent Gran la va celebrar el dilluns 31 d’octubre i l’AV, el divendres 4 de novembre. Dies abans, els responsables de les dues entitats treballaven per tenir a punt tot el necessari per gaudir d’un dia tan esperat.
En el cas de l’AV Canyadó, el dijous 3, tothom col·laborava tallant les castanyes i preparant els cucurutxos que s’omplirien de castanyes torrades l’endemà, mentre que els més joves compraven material per realitzar tallers per als menuts.
Puntualment, a les 16 hores del 4 de novembre, les persones organitzadores es dirigien a la masia de Can Canyadó per preparar-ho tot. A les 17 hores el foc ja espurnejava i, de seguida, les primeres castanyes eren llançades al recipient preparat per rebre tan exquisit i desitjat menjar. Un recipient, tot s’ha de dir, amb ferides de mil batalles que cal renovar o restaurar. Com també, per cert, s’ha de reposar una de les bombetes que il·luminen l’espai, reclamada des de l’any passat.
A poc a poc, les famílies acompanyades de les seves criatures s’apropaven buscant la seva paperina plena de castanyes torrades i, mentre els seus fills participaven en els tallers, els més grans conversaven i gaudien del vi dolç. Hem de dir que, com ha de ser, l’Ajuntament va ser qui va facilitar les castanyes, i molts regidors i regidores van acompanyar el veïnat de Canyadó. És bo que els càrrecs electes trepitgin el carrer i participin de les festes populars.
A Canyadó, la festa de Tots Sants és la primera de l’hivern, però no en serà l’última. Actualment, l’AV està treballant per organitzar una Fira de Nadal, amb la participació dels comerciants i artesanats del barri, que omplirà la Baixadeta de llum i alegria aquestes festes de Nadal.
