Des de PAH Badalona sempre s’ha denunciat el contrasentit que suposa que hi hagi persones vivint en infrahabitatges o al carrer mentre hi ha quasi 10.000 habitatges buits a la nostra ciutat.
La majoria d’aquests pisos buits són propietat dels bancs, que no respecten la funció social que han de tenir els pisos i especulen amb un servei al qual tots els espanyols, segons la Constitució i l’Estatut, hi tenen dret. En concret, l’article 47 de la Constitució assenyala que “els poders públics promouran les condicions necessàries” per garantir un habitatge digne i adequat per a tothom.
La PAH, des de la seva creació, ha reclamat al nostre Ajuntament l’aplicació de les lleis que defensen aquest dret, com són la Llei 18/2007 i la Llei 1/2015. Aquestes lleis contenen mesures per obligar als bancs a mobilitzar els pisos buits a través, si és necessari, de la imposició de multes coercitives i sancions.
S’entén que l’anterior Govern del PP no volgués aplicar aquestes mesures per garantir un habitatge digne a totes les persones afectades per l’estafa de les hipoteques. L’alcalde d’aleshores, Garcia Albiol, tenia clar al servei de qui estava. Per això no és gens estrany que sancionés la PAH per utilitzar un local públic per atendre totes les persones amb problemes habitacionals, cosa que no feia l’Ajuntament, malgrat la bona predisposició de la majoria dels treballadors socials.
Davant d’aquesta situació, la PAH va impulsar una nova Llei que deixava clar quina havia de ser la funció principal de l’habitatge, la Llei 24/2015, que va ser aprovada per tots els grups polítics del nostre Parlament.
Com tothom sap, aquesta Llei va ser recorreguda pel PP davant del Tribunal Constitucional. Tot i això, hi ha articles que es poden aplicar, com també es poden utilitzar altres lleis. En concret, la Llei 18/2007 prioritza la funció social de l’habitatge. Per això cal detectar tots els pisos buits, per destinar-los a totes les persones amb problemes residencials a Badalona i evitar tragèdies com la del 5 de gener.
Ara, a Badalona tenim localitzats més de 1.331 habitatges buits propietat dels bancs. És possible que n’hi hagi alguns “ocupats”, però el que la PAH considera que s’ha de fer és comprovar la seva situació i destinar-los a les persones en risc d’exclusió social o que han patit qualsevol procediment de desnonament. Com també és necessari destinar recursos a polítiques d’habitatge per garantir a tothom aquest dret bàsic per poder viure amb dignitat.
La PAH també vol que l’Ajuntament informi la ciutadania dels seus drets en matèria d’habitatge i pobresa energètica, així com les vies que té per assegurar aquests drets i la possibilitat de denúncia en cas que siguin vulnerats.
La PAH fa temps que va traslladar a tots els grans municipis, entre ells el de Badalona, un document en el qual es proposen “les accions que els ajuntaments han d’aplicar de forma coordinada, amb urgència i de forma prioritària per assegurar que el dret a l’habitatge segueixi garantint-se sense cap escletxa”.
Membres de la PAH es van reunir amb l’anterior govern badaloní diverses vegades per saber com estaven aplicant les actuacions proposades per l’entitat. El seu objectiu era col·laborar i unificar criteris per aconseguir ser més eficaços i resolutius. Volien actuar preventivament per evitar el patiment de centenars de persones davant la incertesa de ser desnonats qualsevol dia. També volien acabar amb les màfies que s’aprofitaven dels més vulnerables ocupant pisos buits i llogant-los per sota del preu de mercat. Tothom coneixia l’existència d’aquestes màfies i de les irregularitats de les escomeses de la llum i d’altres serveis.
Tanmateix, ara sembla com si tothom s’assabentés d’aquest problema, ignorant que són molts els habitatges dels bancs ocupats i també que n’hi ha molts amb expedients oberts per frau elèctric i ningú ha fet res per solucionar-ho.
Ja fa més de 3 anys que el govern de M. Rajoy va modificar el model de facturació de l’electricitat. Ens va explicar que la seva intenció era abaratir el preu. La realitat ha estat tot el contrari. Avui, a l’Estat espanyol tenim un dels preus de l’electricitat més cars de tot Europa. Possiblement, això expliqui perquè molts alts càrrecs del PP, amb sous d’escàndol, formen part dels consells d’administració de moltes elèctriques.
A més, el candidat més llarg -en alçada- ha decidit criminalitzar els veïns de l’habitatge i querellar-se contra ells. Per això, durant la manifestació celebrada el dissabte 13, no era estrany escoltar crits que deien “no som criminals, som pobres”.
Mentrestant, els bancs espanyols continuen sent les immobiliàries més grans d’Europa i els serveis bàsics tenen preus inassequibles per la majoria de la població. I a Badalona no hi ha cap habitatge social mentre hi ha milers d’habitatges sense cap funció, només esperant perquè els bancs continuïn fent negoci amb un bé de primera necessitat.
Algú farà alguna cosa o haurem d’esperar una altra tragèdia?
