Arrel de col·laborar en l’exposició 40 anys de rock a Badalona que es pot visitar al vestíbul del Metro Pompeu Fabra, he tingut el privilegi d’accedir a un munt de cartells de concerts de tot tipus, tant d’artistes internacionals de renom que han actuat a Badalona, com d’altres cartells de propostes musicals locals, que formen part també de la nostra història. És una sort que molta d’aquesta producció gràfica s’hagi conservat al Museu de Badalona, o a l’arxiu barceloní d’en Quique Albareda, en el llibre de Ferran Amado La música del dimoni, o les entrades de concerts mítics que conserva el Club Joventut Badalona, i sobretot trobo molt valuós que no hagin desaparegut aquests testimonis gràfics, sovint en format fotocòpia, de l’activitat musical dels grups que ha anat donant la ciutat en aquests darreres quatre dècades. Segur que més d’un músic guarda també gelosament en alguna carpeta molts més com a testimoni del seu itinerari musical. El cartell per a la difusió cultural és per als dissenyadors un dels reptes gràfics més suggerents, i és encara un element de difusió valorat i exposat a la crítica alhora. En el cas dels cartells històrics de concerts de producció local, són sovint la cara visible darrera de la qual es resumiexen hores i hores d’assaig, de passió per la creació musical i l’empeny d’un grup de gent que s’organitza per a tirar endavant un projecte artístic, donar-lo a conéixer i compartir-lo. Els diversos espais escènics als que tenien accés els grups, els festivals i alguns patrocinis són també un retrat diferenciador d’una dècada o un altre. Molts dels cartells dels anys 70, 80 i 90 que s’han conservat, llueixen l’espontaneïtat de la gràfica “fanzinera” o l’atreviment en l’ús de tipografies sorolloses fetes a mà o les transferibles lletra a lletra, o d’altres il·legibles a peu de carrer que els fan peces úniques i tot i el pas del temps igualment atractives. A l’exposició 40 anys de rock a Badalona, s’en poden veure alguns lluint amb orgull i alguna arruga, al costat de cartells de grans figures del rock internacional. Els recursos gràfics que permet l’informàtica avui ha permès millorar en molts casos, però també caldria que els músics es féssin amb un dissenyador/a de confiança per a dignificar els seus reclams. El cartellisme associat a la música amateur que ens continua sovint fent senyals des de racons diversos i incerts de la ciutat demant-nos ser llegits i convidant-nos, tenen sovint una vida massa reduïda, doncs en pocs minuts poden venir cartells institucionals o grans llençols provinents de parcs aquàtics o macro-discoteques (que mai passen desapercebuts) amb ofertes terrorífiques, que converteixen la confiança informativa del cartell petit en un esforç efímer. Per sort aquest format de difusió tradicional conviu avui sense rencor amb l’altaveu que suposa la informació d’actes a les xarxes socials d’internet igualment efectiva i amb les que s’afegeixen més possibilitats d’assistència a un concert i a la voluntat de no passar desapercebuts. Dins l’anarquia de llocs on podem ensopegar amb els cartels musicals, ja que la ciutat no ha acabat d’encertar els espais de cessió per aquest tipus de difusió, cal agrair la col•laboració de molts botigures que cedeixen els seus aparadors per a exposar aquests missatges impresos, així com els nous escenaris que mica en mica la ciutat va emergint per a donar sortida a tota la producció i diversitat musical de la ciutat. Ben aviat però, els cartells que ens assaltaran ens agradi o no a peu de carrer fent més soroll, seran els de persones amb somriures assajats que cercaran la nostra complicitat per a confiar-los el govern del municipi i marcar un ritme i un color determinat a l’evolució de la ciutat.
Albert Navarro
Dissenyador gràfic
