Fa temps que a Badalona s’aposta per una dèbil política de vianitzacions a l’ametlla central de la ciutat. Baixa la contaminació i s’esvaeix bona part del soroll darrere d’una mobilitat més sostenible. És una política europea iniciada fa 40 anys que no complau a tothom, per raons diverses. Malgrat tot, a parer meu, reservar els carrers als vianants de manera racional aporta qualitat de vida, millora la trama urbana, converteix la zona en un punt d’atracció, fa guanyar dinamisme comercial i aconsegueix reduir els nivells de contaminació.

I si es fa de manera irracional? Quasi sempre, igual que en els canvis de direcció, les accions es realitzen per satisfer l’ego d’un polític o d’un alt funcionari. Mirin si no, per posar un parell d’exemples, convertir el carrer de la Lluna en zona de vianants. Des de Martí Pujol no es pot girar a l’esquerra per accedir a Can Casacoberta fins al carrer de Sagunt: el gir deixa enrere sis cantonades! Al carrer de la Lluna, però, hi viu un alt funcionari. D’acord que fomentar la convivència en els nuclis urbans passa per la seva vianització, però no com a dogma egocentrista.

Quasi sempre, les accions (de vianització) es realitzen per satisfer l’ego d’un polític o d’un alt funcionari

Segon exemple, convertir Martí Pujol en una àrea d’intercanvi de transport públic. La cruïlla amb Enric Borràs és tot un poema: fins al carrer d’Anton Romeu és de dues direccions, manllevant una pila d’aparcaments; Sant Isidre i Anton Romeu tenen la mateixa direcció; anar amb maletes fins a Renfe des de la parada del bus t’obliga a caminar dues cantonades. L’enrevessada i dramàtica decisió neix quan un personatge públic se’n va a viure al carrer de Sant Isidre… Dos exemples d’una colla que n’hi ha.

I els semàfors? Amb una inversió important, es van canviar de cop els semàfors amb bombetes de la ciutat per semàfors amb làmpades led. Havia de ser la inversió del segle. El led dura tota la vida? La veritat és que, sent rigorosos, les lluminàries de led no es fonen. Almenys no en el sentit en què ens tenen acostumats les bombetes de filament, però amb el pas del temps emeten menys llum de forma gradual i, a més, es van apagant un a un dificultant la visió. Resultat: també necessiten manteniment. Cada disc de semàfor conté 120 leds. Ara fa falta una partida copiosa per substituir centenars de semàfors amb milers de làmpades led. Els diners no hi són i estem pitjor que abans de l’invent.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram