En política cal estar amatent a com es reparteixen els llocs a les llistes confeccionades pels seus capitostos, del que se’n pot fer una lectura prou significativa sobre per on van els trets. El PP envia a Dolors Montserrat, fins ara portaveu al Congrés, com a cap de llista per a les eleccions al Parlament Europeu. El PSOE desplaça a Josep Borrell, Ministre d’Afers Exteriors, també a les mateixes eleccions. És casualitat o és conseqüència de la seva nul·litat en els respectius càrrecs anteriors? Sembla que no cal ser gaire llest per arribar a la conclusió de què a tots dos se’ls aplica la fórmula que s’empra des de fa molt temps a qui destorba. I per uns suposats mèrits, se’ls facilita una sortida diguem-ne digna, amb un càrrec ben remunerat i lluny dels centres de decisió dels partits. Així no faran nosa i quedaran tranquils. Són personatges que amb la seva trajectòria desafortunada s’han tornat incòmodes, no aporten res de positiu. Casualment tots dos són catalans. Si més no, d’origen, encara que en els seus currículums no hi consten gaires elements de servei a Catalunya, no ja per no ser independentistes. És natural i lògic que no tots els catalans ho són, sinó per no haver aconseguit algun benefici pel nostre país.

No és el cas del president Carles Puigdemont, candidat per JxCat, ni d’Oriol Junqueras per ERC. També es presenten a les eleccions europees, sense que ningú els hagi d’agrair els serveis prestats, per fer front a la ignomínia d’unes acusacions falses i una justícia forassenyada.