Pedro Jesús Fernández

Al llibre Catalunya, terra de pirates, de la periodista Sylvia Lagarda-Mata, es recull una llegenda que ens explica que en alguna de les moltes ràtzies que va patir Badalona durant bona part dels primers anys del segle XVI, en Tei, el millor trenador de cordes marineres, va ser sorprès pels pirates mentre trenava cordes a la platja dels Pescadors.

Aleshores –tal com ens recorden cada any els organitzadors de la Festa Medieval de Badalona– els atacs pirates eren molt freqüents a tota la costa mediterrània, si bé Badalona té l’honor d’haver estat atacada pels pirates més aterridors del segle XVI.

En el llibre esmentat s’explica que aquest pirata era “lleig com un dimoni, amb un aspecte aterridor, alt, prim com un clau i esfereïdor per la seva bestialitat”.

Un dels atacs pirates més sagnants es va produir el dijous 13 de juny de 1527, dia en què “disset naus pirates avançaren cautelosament vers la nostra platja, emparades per la nit; un cop desembarcats uns 500 homes, aquests, a través del camí del mar (actualment conegut per carrer de Mar), es presentaren a dalt la vila, la qual poc sospitava el greu perill que se li atansava, car dormia tranquil·la i confiada”, segons escriu Josep Maria Cuyàs i Tolosa al volum V de la seva Història de Badalona.

En aquell atac, els pirates van incendiar Badalona i es van emportar trenta dones i infants per vendre’ls d’esclaus als mercats d’Alger, a més de valuosos ornaments d’or i plata de les esglésies.

Entre les persones captives hi havia fra Francesc dels Àngels, general dels franciscans, que va tenir més bona sort i va ser alliberat a Palamós gràcies a les gestions del capità general i virrei de Catalunya, Antonio de Zúñiga i Guzmán, a canvi d’uns milers de ducats.

Tornant a la llegenda, en Tei, perquè no el matessin, va oferir als pirates trenar-los la corda més llarga del món. Els pirates s’hi van avenir i, sota vigilància, li van permetre que la comencés a fer. El primer dia ja en tenia feta una bona part i això li va permetre sortir de la platja, sempre caminant cap enrere, mentre seguia trenant. El segon dia, la corda ja resseguia tot el camí que pujava fins a Dalt la Vila, i al tercer, passava de llarg la població. Va ser aleshores, aprofitant que els seus guardians gairebé l’havien perdut de vista, que en Tei es va amagar al bosc.

Al llibre Catalunya, terra de pirates, s’hi diu que al barri antic de Badalona –és a dir, a Dalt la Vila– un carrer porta el nom del corder dels pirates, la qual cosa, actualment, s’ha demostrat que no és certa. En un altre llibre, a Tots els carrers de Badalona, de Margarida Abras, Montserrat Carreras i M. Dolors Nieto, es diu que el nom del carrer dels Corders es va donar a un dels carrers de Canyadó per la proximitat a les antigues corderaries Domènech, Garriga i Ribó, a l’actual polígon de Can Ribó.

Les autores assenyalen la importància que tenia la corderia a la nostra ciutat, documentada des de principi del segle XVIII, ja que era la base d’una pròspera indústria autòctona que es va mantenir fins a l’últim quart del segle XX.

Al barri de Canyadó tenim Can Canyadó, un edifici construït el segle XV. Possiblement, a causa de les incursions pirates, els seus propietaris es van veure obligats a aixecar l’edifici i protegir-lo amb una torre, ben conservada actualment, que també servia per avisar els badalonins i les badalonines de l’arribada dels pirates i poder organitzar la defensa de la ciutat.

Recuperar la nostra història i promocionar el nostre patrimoni arquitectònic és un dels objectius dels organitzadors de la festa medieval Pirates a Badalona. Per això, després del parèntesi per la pandèmia, ja s’està treballant en el programa d’activitats de l’any que ve, amb l’objectiu que Badalona torni a ser referent d’una època sovint oblidada, però que forma part del nostre passat.

Els dies 20 i 21, a la plaça de Pompeu Fabra, se celebrarà la tercera edició de la fira medieval, tret de sortida d’una festa molt popular i esperada a la ciutat.