Aquests dies que la borrasca Gloria ha xisclat per Badalona i per tota la costa, hem comprovat l’impacte del canvi climàtic de prop. I mentre a Badalona ens trenca el Pont del Petroli i ens esbotza les platges, ens convida a reaccionar no només per reparar danys, sinó per aturar allò que els causa.
L’impacte de les alteracions climàtiques va molt més enllà de la destrucció del litoral, amb conseqüències econòmiques que posen en perill el sosteniment de la vida i la seva dignitat i provoquen l’èxode de milers de persones arreu. Ho hem tastat a prop, ara que podem perdre els arrossars del Delta de l’Ebre…
Són massa dècades d’un sistema extractiu que escalfa el planeta, que esgota els recursos naturals i que sustenta la seva arquitectura sobre les desigualtats socials, que no paren de créixer desmesuradament sota el poder de les elits.
Aturar el canvi climàtic suposa canviar el sistema i, així com les seves conseqüències concretes es produeixen als pobles i a les ciutats, les mesures per combatre’l també tenen una concreció en l’àmbit local. La definició d’àrees de baixes emissions i de restricció de vehicles, tan discutides darrerament, en són un bon exemple.
Ens cal pensar en les nostres ciutats com a ecosistemes actius contra el canvi climàtic, amb mirada llarga, per acompanyar les grans decisions estratègiques i contribuir als canvis imprescindibles perquè el planeta segueixi essent la nostra llar. Ciutats que contribueixin a societats paritàries i equitatives, i estiguin al servei d’una vida democràtica, acollidora, justa i inclusiva, saludable, educadora, habitable, feminista, pròspera i sostenible. Ecosistemes de ciutat que desitgem i que el clima ens reclama:
1. La mobilitat sostenible, accessible i segura condiciona el model d’urbanisme que determina els desplaçaments per a la vida i la seva cura, l’educació, la cultura, l’oci, el treball, la salut, l’abastiment… El pla d’equipaments ha de respondre al disseny de la ciutat que prioritza la mobilitat humana. Badalona pateix un endarreriment i cal valentia implementant un canvi de prioritats dels sistemes de transport individual i col·lectiu nets, sostenibles i segurs, i la pacificació d’espais urbans en què el vehicle privat ha tingut un ús hegemònic.
2. La gestió dels residus és un element clau per a l’increment significatiu de la selecció, reciclatge i reutilització, amb la reducció com a última finalitat. La finalització del contracte municipal actual ens obre una porta d’oportunitat històrica, per replantejar, amb la participació de la ciutadania, un nou model més eficient d’acord amb els temps.
Aturar el canvi climàtic suposa canviar el sistema i les mesures per combatre’l tenen una concreció en l’àmbit local
3. Gestió dels recursos propis de la ciutat per al sosteniment de la vida. Sostenibilitat alimentària, recuperació de la zona agrícola, reactivació del comerç de proximitat i canvi de model energètic, aposta clara per a la producció i consum sostenible. La ciutat ha de tenir com a prioritat una gestió pública de l’aigua i l’accés de la ciutadania a fonts d’energia renovable, en un moment en què la pobresa i la crisi energètica colpegen les persones més vulnerables.
4. La imprescindible transformació dels polígons industrials en espais econòmics actualitzats, ja iniciada en el mandat anterior, planificar les inversions i els canvis urbanístics necessaris per donar un impuls a la reactivació econòmica i social. Posar l’economia social al centre i donar suport als projectes relacionats amb l’economia circular.
5. Política pública d’habitatge que defensa l’habitatge com a dret bàsic a protegir i no com a sistema de creació de riquesa especulativa i que ha d’incloure l’increment del parc d’habitatge públic, la rehabilitació i una borsa d’habitatge de lloguer gestionat des de l’administració municipal. El reconeixement i la cooperació de l’administració amb les entitats de la ciutat que actuen de mediadores amb bancs i grans tenidors ha de ser una oportunitat per a moltes famílies en risc de perdre l’habitatge.
6. L’espai públic com a espai de trobada de la ciutadania, de relació, de convivència i instrument de socialització i de cohesió social. Espai de trobada intergeneracional i interseccional, on la mirada de gènere és imprescindible per fer-lo inclusiu. Cal redefinir el paisatge urbà a tota la ciutat, més verd, més permeable i plural. No com a ornament, sinó com la nostra salvaguarda.
7. Una ciutat intel·ligent per lluitar amb tota l’eficàcia contra el canvi climàtic. L’smart city com a concepte clau de l’objectiu que hauria d’ocupar-nos.
Des de Guanyem, treballem per condicionar el govern de la ciutat amb aquesta mirada transformadora, per una ciutat sostenible i que lluita contra el canvi climàtic. També i sobretot a l’hora de seure a negociar pressupostos, Guanyem Badalona tenim a l’horitzó un model de ciutat contra el canvi climàtic, per la cohesió social i la convivència, per la seguretat i les condicions de vida digna dels badalonins i badalonines.
Per recuperar el Pont del Petroli, sí, però no només.
