Aquests dies, les informacions que ens arriben des de tots els mitjans de comunicació i des dels dirigents polítics europeus és que hem d’invertir en armament per evitar la guerra. En concret, més de 800.000 milions d’euros.
Segons ells, si Rússia guanya la guerra d’Ucraïna, tota Europa estarà en perill.
Tanmateix, com ja hem escrit altres vegades, mai una guerra ha solucionat els problemes socials, econòmics o polítics. De fet, després de l’última guerra mundial, tots els països van crear organismes internacionals per evitar les guerres a través del diàleg i no amb més guerres.
La pau ha de ser l’objectiu primordial per a qualsevol societat que aspiri a la justícia i la prosperitat. Quan reflexionem sobre les lliçons del passat, es fa evident que les guerres només han deixat un rastre de destrucció, mort i devastació. En lloc de resoldre conflictes, les guerres en generen de nous i perpetuen odis i divisions durant generacions.
Per això, els organismes internacionals, com les Nacions Unides i altres, es van fundar amb la clara missió de buscar solucions pacífiques mitjançant el diàleg, la diplomàcia i la cooperació entre nacions.
El debat sobre els costos i beneficis de la guerra és fonamental per construir un futur més pacífic i sostenible. Les guerres es justifiquen amb arguments polítics o de seguretat nacional, però, com tots sabem, el seu cost humà, econòmic i ambiental és immens.
Si dediquéssim els recursos invertits en armament a polítiques socials, educació i desenvolupament sostenible, podríem erradicar moltes de les causes dels conflictes, com la pobresa, les desigualtats i la manca d’oportunitats.
Les guerres, a més de beneficiar sempre les indústries armamentístiques, que experimenten creixements econòmics exponencials durant els conflictes, també beneficien certs actors polítics que busquen consolidar o expandir el seu poder depredador, mentre la majoria de la població sofreix les conseqüències amb desplaçaments forçats, pèrdua de vides humanes, destrucció d’infraestructures i una profunda erosió de les comunitats i cultures.
Què podríem fer amb els recursos que es destinen a la guerra?
La pau ha de ser l’objectiu primordial per a qualsevol societat que aspiri a la justícia i la prosperitat.
El pressupost militar global és astronòmic. Amb aquests fons, podríem finançar polítiques socials que ajudin a reduir la pobresa, promoure l’educació universal i impulsar el desenvolupament sostenible. Això significaria abordar moltes de les causes dels conflictes, com les desigualtats econòmiques i socials, la manca d’oportunitats i l’accés limitat a recursos bàsics com l’aigua o l’alimentació.
És realment possible un món en pau?
Tot i que pot semblar un objectiu ambiciós, hi ha exemples inspiradors al llarg de la història en què el diàleg, la col·laboració internacional i la mediació han resolt conflictes de manera pacífica. Organismes com les Nacions Unides treballen contínuament per fomentar la pau mitjançant acords i iniciatives. A més, moviments socials i comunitaris arreu del món també fan pressió per a un canvi de paradigma que prioritzi la cooperació sobre la confrontació.
Les guerres no són inevitables, són una elecció, i com a societat global hem d’influir en aquestes decisions, ja que tenim el poder d’influir-hi per mitjà dels organismes internacionals que treballen per la pau i la resolució de conflictes. Aquestes entitats exerceixen un paper fonamental, encara que moltes vegades es troben qüestionades o ignorades per determinats interessos nacionals.
L’ONU, creada el 1945 després de la Segona Guerra Mundial, té com a objectiu principal mantenir la pau i la seguretat internacionals. El Consell de Seguretat de l’ONU és responsable de prevenir conflictes i, a més, promou missions de pau a zones afectades per conflictes, que inclouen no només soldats, sinó també mediadors, treballadors humanitaris i experts en reconstrucció.
També el Tribunal Penal Internacional (TPI) busca responsabilitzar els individus implicats en crims de guerra, genocidis i crims contra la humanitat. La seva existència envia un missatge clar: ningú no està per sobre de la llei i és possible obtenir justícia, fins i tot, en situacions de conflicte.
Altres entitats com la Unió Europea (UE), la Unió Africana (UA) i l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) també treballen per garantir de la pau en les seves regions respectives. A través de mediadors, acords de cooperació i suport econòmic, intenten prevenir conflictes i fomentar el diàleg.
També, a més dels organismes oficials, hi ha moltes ONG i moviments de base que fan una feina imprescindible, com Amnistia Internacional o la Creu Roja. Aquestes organitzacions augmenten la conscienciació mundial, pressionen governs perquè actuïn èticament i ajuden les comunitats afectades a recuperar-se.
Ara bé, per tal que aquestes institucions siguin efectives, necessiten dues coses clau: credibilitat i suport global. Els líders han d’actuar amb transparència i respectar els acords internacionals, sense posar-hi per damunt els seus interessos nacionals.
En definitiva, construir un món en pau requereix una col·laboració multinivell en la qual cada individu, entitat i govern assumeixi la seva responsabilitat en la promoció de la justícia i la convivència pacífica. Només així podrem evitar les guerres i garantir un futur millor per a totes les generacions.
Pedro Jesús Fernández
