Existeix una perversa tendència, per part d’algunes institucions de l’Estat, de banalitzar el terrorisme, confiant fer passar bou per bèstia grossa i així poder tirar pel dret, actuant a conveniència per poder reprimir les accions de manifestacions i protestes independentistes. Un exemple: un tribunal de l’autoanomenada justícia espanyola condemna a quatre anys de presó, per delicte d’odi, un ciutadà que es va alegrar de la mort d’un torero en una plaça de Terol. L’anomalia no té límits, s’ha desbocat!

Fins a quin punt s’ha arribat que el senyor Robert Manrique, víctima de l’atemptat de l’Hipercor, hagi dit això: “No m’agraden els actes vandàlics, però no són terrorisme. No es pot banalitzar el dolor per rapinyar quatre vots”.

També hem patit la banalització del feixisme de Vox. Se’ls ha donat cobertura mediàtica, s’ha minimitzat el seu ideari neofalangista, homòfob, racista, masclista i catalanòfob. Aitor Esteban del PNB, després d’un debat a la televisió, es va negar a donar la mà a Espinosa de los Monteros de Vox.

L’autoesbombada justícia espanyola va pendent avall, cap al precipici de l’arbitrarietat absoluta. S’està fent l’harakiri i, el que és més greu, no se n’adonen!

A quants taxistes, pagesos, estibadors, controladors aeris, treballadors de drassanes i miners que han cremat cotxes, contenidors, pneumàtics i tallat carreteres i vies de tren i han col·lapsat aeroports els ha aplicat l’Audiència Nacional la llei antiterrorista?

Ah! Però no eren independentistes catalans, i aquests sí que no tenen perdó.