Aquests dies hem sentit el nom de Badalona en boca de tothom. “Badalona, la tercera ciutat de Catalunya, a punt de caure en mans del Partit Popular”. Una idea que ha ferit moltes sensibilitats, sense cap mena de dubte. Un dels actors principals d’aquest escenari ha estat Ferran Falcó, el líder convergent de Badalona, que, com tothom ja sap, ha hagut de prendre la gens fàcil decisió d’evitar un govern del PP o deixar governar Albiol a la ciutat. En aquets procés, farcit de suspicàcies, poc han ajudat els mitjans de comunicació, escenari de picabaralles i llançament de dards enverinats. Ha estat un joc d’estira i arronsa en el qual Falcó ha hagut de fer equilibris, defensant sempre la seva autonomia del partit a nivell català. Que Badalona està per sobre de tot, volia dir. I sota aquest prisma, diu haver pres una decisió: votar-se a sí mateix el proper dissabte i deixar via lliure a Albiol. Amb la sospita d’un possible tripijoc per afavorir les relacions entre el PP i CiU a Barcelona, poc li han ajudat els seus companys de partit. Li han fet especialment mal les paraules de Duran i Lleida, que, en un exemple poc encertat, semblava insinuar que potser Albiol no governaria a Badalona si el PP li feia la guitza a CiU amb la revisió dels vots nuls a Barcelona. No ho va dir, però va semblar que ho volia dir. I ja se sap que la dóna del César no només ha de ser honesta, també ha de semblar-ho. La tercera ciutat de Catalunya es mereix que li parlin clar,

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram