És juliol i la gent ha desaparegut entre la platja i els centres comercials. Em trobo amb la Sheila i la seva exultant joventut. La jove m’explica que acompanya un grup de joves amb diversitat funcional a fer una volta al Màgic i a berenar. És la tarda d’esbarjo dels joves. La Sheila treballa d’educadora a la Fundació Privada Discapacitats Intel·lectuals (SIQUE), una entitat que treballa perquè es produeixi un canvi social en la vida de les persones amb diferents discapacitats. Una entitat que vol que la societat entengui la discapacitat intel·lectual com una forma diferent de capacitat, que no necessita ser integrada perquè ja forma part de la societat.
L’any 1992 les Nacions Unides van establir la celebració anual, el 3 de desembre, com el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Al llarg dels anys el concepte de discapacitat ha anat experimentant una gran transformació, fins a arribar al moment actual, on s’ha aconseguit que les persones amb discapacitat puguin tenir els mateixos drets que la resta. El model paternalista i proteccionista ha anat modificant-se vers el model de desenvolupament dels drets humans i de la integració social d’aquestes persones.
El govern actual de Badalona diu NO a un nou edifici que serà el més gran de Catalunya en la integració de les persones amb discapacitat. El govern actual ha decidit no prioritzar un projecte que permetria a la ciutat disposar d’un centre de qualitat i de referència per a les persones que han nascut amb diferents capacitats intel·lectuals. La incapacitat d’aquest govern per liderar aquest projecte ocupacional obstaculitza que aquests joves puguin continuar desenvolupant les seves tasques dins del pla per la inclusió social, que regula l’accés al món laboral i social.
Els joves estiren de la mà de la Sheila, impacients i esvalotats, perquè volen continuar el seu passeig. M’acomiado. Els miro allunyant-se mentre penso que hi ha qüestions socials que transiten desemparades per la ciutat de Badalona: millora de l’escola Llevant, zones d’aparcament i instal·lacions per a minusvàlids… A la vida un pot optar per ocultar al seu interior un llop o una flor, i reflexiono que també els que governen poden elegir una cosa o l’altra pel bé dels ciutadans. Doncs bé, sembla que a Badalona alguns s’han decantat pel llop, al posar damunt la taula la seva incapacitat per tirar endavant un projecte que vetllarà per la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitats, tot entenent aquesta tasca des d’una perspectiva de servei integral a les persones: reconeixement de les individualitats, valoració de les capacitats personals i foment de l’autonomia.
Els/les ciutadans de Badalona no podem permetre que Badalona es converteixi en una ciutat sense sentiments, una ciutat freda i indiferent que no tingui en compte les necessitats i les condicions indignes en les quals es troba actualment aquest col·lectiu, perquè aquests joves es mereixen aquest projecte i Badalona, una ciutat social, solidaria i inclusiva, també se’l mereix. Badalona no pot consentir que el temps cobreixi de males herbes i pedres calcàries un projecte que permetrà que aquestes joves puguin participar a qualsevol nivell amb les mateixes condicions i oportunitats que la resta de la ciutadania.
