Ara, mentre escric, la pluja cau a doll per les voreres i les teulades. A Badalona plou. Badalona és una ciutat plural constituïda per barris amb personalitats diferents. La transformació de Badalona va ser possible gràcies a la democràcia i al desenvolupament econòmic, i també a l’avenç dut a terme pels governs progressistes. El PSC de Badalona va fer una aposta clara per l’impuls del moviment veïnal, la participació ciutadana (consells d’entitats, districtes), la cultura (museu, biblioteques), l’educació (col·legis, escoles bressol), la sanitat (Hospital Municipal, Can Ruti, Institut Guzman), l’ocupació, la promoció econòmica, el comerç, l’urbanisme, l’esport, etc.
Al llarg d’aquests anys de democràcia es van construir habitatges, es van cobrir dèficits i es van dissenyar places, jardins i zones verdes. Els/les socialistes de Badalona sempre hem cregut que viure en una ciutat bella és un avantatge perquè dóna tranquil·litat i felicitat als seus habitants. Els/les ciutadans/es de Badalona gaudim de platja, de parcs, d’avingudes, de passejos… Però perquè una ciutat tingui ànima, també són necessaris altres factors: que l’arquitectura es preocupi de la funcionalitat i l’estètica dels edificis, de l’ordre i de la seva ubicació per tal de crear un estil propi de ciutat; una ciutat que desprengui una aroma humana acollidora per a tothom.
Darrerament, Badalona s’ha tornat una ciutat desendreçada. Amb un govern municipal preocupat per la independència, la vida política a Badalona fa fum. Badalona està patint un estrany procés de desorientació política, i és per això que és necessari un altre impuls que restitueixi el bon afer de la política a la ciutat. Badalona es mereix polítics que estimin la ciutat; que utilitzin un llenguatge educat i pedagògic a les tertúlies i els debats; polítics que basin el seu treball en l’execució de nous projectes culturals, socials, per al progrés de la ciutat, i no en la recerca de culpables on poder dipositar les seves mancances. Polítics que es preocupin pel bé públic, pels més necessitats, per facilitar la vida dels discapacitats intel·lectuals, pel microurbanisme als barris, per la gent gran; que s’interessin per allò més proper al ciutadà: neteja, seguretat, jardins, llums, bancs, instal·lacions esportives, culturals, socials…
La ciutat es construeix dia a dia. És a la ciutat on passen les coses, on es desenvolupa la cultura, on se situa el comerç, on els governants governen, on es formen els estudiants, on passegen els avis, on juguen els nens. La ciutat reflecteix la política d’aquells que la governen, i Badalona actualment fa fum.
