A l’article d’avui parlaré del complex i desesperant moment polític que vivim en el present de Badalona evocant una fita passada, amb nom de futur. Tal com diu l’artista basc Jorge Oteiza, “qui avança creant quelcom nou ho fa com un vogador, avançant endavant, però remant d’esquena, mirant enrere cap al passat, cap allò existent, per poder reinventar les seves claus”. Per això reivindico el simbolisme i el pes de l’expressió que els jugadors de la Penya, i ara també els del futbol badaloní, porten a la seva samarreta: ‘Badalona és futur’, conjugat en present, fruit d’una decisió de fa uns anys. La nostra estimada ciutat té un enorme potencial i no pot afrontar el seu futur sense assumir el seu passat, però alhora no pot estar permanentment ancorada en el passat ni pot pretendre avançar sense traçar una ruta. Tampoc pot estar inventant noves fites deslligades del present per vendre fum, ni pot estar contínuament tractant de gran novetat el que ja és vell, com qui pretén descobrir cada dia la sopa d’all fent veure que no havia existit fins ara. Cansa molt que en cada gran tema de ciutat (la platja, la serralada, la contaminació del mar, la C-31, l’accessibilitat als barris de muntanya, la mobilitat i el transport públic, el tren, el metro, el tramvia, el col·lector, els polígons industrials, l’impuls econòmic, el planejament urbanístic, la planificació d’equipaments, l’habitatge públic, les polítiques socials…) cada vegada, i de forma continuada, es faci veure que es parteix del no-res, i que qui arriba de nou a la Casa de la Vila s’ho inventa tot començant de zero.

El present són fets, dades que configuren la realitat del dia a dia recordant el passat i condicionant el futur. Exemples: dimarts, l’alcalde del PP, Xavier García Albiol, declarava als jutjats per haver permès la instal·lació d’unes antenes il·legals al mandat de 2011. Fa unes setmanes, la Comissió Assessora Jurídica de la Generalitat donava la raó a l’Ajuntament de Badalona en el conflicte amb Fomento per la facturació fraudulenta. Les platges estan més brutes que mai i l’estudi del projecte BINGO ja en va analitzar les causes des de fa uns anys. Som la 7a ciutat de tot l’estat espanyol, la primera a Catalunya, que més triga a pagar les factures als proveïdors i això s’ha agreujat espectacularment a partir del 3r trimestre de 2018 (després de la moció de censura PP-PSC, amb l’alcalde Pastor). Avui dia, ni el govern de PSC amb comuns ni el del PP actual han pres ni una sola mesura per al rescat econòmic i social de la ciutat post Covid-19. ERC fa una proposta per al treball conjunt de les esquerres dient que cal partir d’una anàlisi, però en aquesta anàlisi obvia, ignora, la importància de la moció de censura del 2018. La Generalitat vol aprovar un PDU sobre el sector de les 3 Xemeneies amb una proposta que és substancialment diferent de la de 2018 i que no respecta els acords clau del procés participatiu. La permuta dels terrenys privats edificables per protegir definitivament el Turó de l’Enric que estava preparada el maig de 2018 encara no s’ha dut a terme i tampoc va al ple de juliol. Tornen a faltar places escolars a la zona 6 i els convenis per a la construcció de les escoles Ventos Mir i Badalona Port no s’han fet. Dades. Fets. Realitat.

Badalona és futur i pot desenvolupar tot el seu potencial, però li cal mirar-se al mirall i analitzar la seva realitat present i passada

‘Badalona és futur’ és el lema que vam escollir, durant el mandat 2015/2018, quan per primera vegada es va optar per un patrocini de la ciutat mitjançant contracte amb el Club Joventut, que ens identifica i representa amb el bàsquet a nivell mundial. Fora de les polèmiques i fórmules urbanístiques per al finançament esportiu, el patrocini estableix una relació econòmica absolutament transparent que quantifica l’impacte que té per a Badalona tenir la Penya. I sintetitza els valors que representa. ‘Badalona és futur’ tenia i té un gran significat simbòlic parlant d’un club que massa sovint ha viscut amb el llast d’enyorar la seva fita europea històrica, gloriosa, mai més repetida, i que va patir anys de desfeta i risc per a la supervivència fins que va recuperar la capacitat de mirar-se a si mateix per recolzar-se en el que millor sabia fer. Recordant que precisament el que l’havia fet gran era el bàsquet base, l’arrelament a la ciutat, l’esforç de la genuïnitat local per invertir en una manera de formar la pedrera reconeguda arreu del món, el compromís d’un projecte de cohesió local sense cap gran marca financera. En definitiva, la força de David contra Goliat. Valors d’un club i d’una ciutat complexa, lluitadora, que no ho té fàcil però que, si vol, sap fer i pot fer bon joc.

Badalona és futur i pot desenvolupar tot el seu potencial, però li cal mirar-se al mirall i analitzar la seva realitat present i passada, confiar en la seva pròpia pedrera i sobretot consensuar una estratègia conjunta, entre totes les forces polítiques i amb la societat civil, la ciutadania, forjant uns quants grans consensos de model de ciutat i treballant de forma perdurable per aconseguir-los. Sense perdre més temps. Urgeix molt.