Des de Guanyem Badalona en Comú volem matisar la carta que el passat 13 de juliol de 2016 va publicar en aquest setmanari la senyora Mari Carmen Lozano, assessora del Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de Badalona, amb el títol ‘Badalona incapaç’.
Aquell escrit, sense esmentar-ho, feia referència a la decisió presa per la nostra formació, i traslladada al govern municipal de la nostra ciutat (que liderem conjuntament amb ERC-Avancem MES i ICV-EUiA), referent a cercar alternatives a l’operació impulsada per l’anterior govern del PP, que lliga la construcció d’un nou edifici per a les instal·lacions de la Fundació Badalona Capaç a la implantació de dos nous ‘Mercadona’ a la ciutat. La fundació vetlla pel treball ocupacional i productiu del col·lectiu de persones amb diversitat funcional.
La decisió presa per Guanyem va molt més enllà de la simplificació que la senyora Lozano exposa. Es tracta d’un assumpte de ciutat, i cal dir-ho tot. En les darreres setmanes, la decisió de la nostra assemblea ha fet aflorar amb força un debat de ciutat que l’anterior govern municipal de Garcia Albiol (PP) va pretendre tancar en fals per la via estrictament institucional, al final del seu mandat.
El debat gira al voltant de la implantació de dos nous Mercadona (a Badalona els darrers 4 anys ja se n’han construït 5), que requeririen la intervenció del Ple municipal per requalificar una part dels terrenys del barri de la Morera, al mig del Turó de l’Enric. La presència de moviments populars que s’han mostrat contraris al projecte amb arguments fonamentats (defensa del territori i model comercial de ciutat) ha reobert el debat. Sense requalificació, la instal·lació és impossible. I aquí és on Mercadona, amb la col·laboració del govern del PP del mandat anterior, va oferir un llaminer capital privat per rentar-se la cara construint un nou centre on la fundació badalonina dugui a terme la seva tasca de servei públic bàsic.
El model de ciutat que defensem ha de posar al centre la qualitat de vida de les persones, i especialment la dels col·lectius més vulnerables, històricament menystinguts. Per fer-ho, cal la implicació real del sector públic per revertir la tendència a dependre d’inversió privada, que cerca únicament el seu propi benefici, i no pas incidir positivament en un model de ciutat més humà, cohesionat i integrat.
A la nostra assemblea ens vam emplaçar a implicar-nos, des del carrer i el govern municipal, per trobar una solució que eviti una sortida lligada al capital privat que perjudica béns naturals, socials i humans de la ciutat. Tenim entre mans un assumpte de ciutat, el desenllaç del qual marcarà el compromís per acabar amb polítiques caduques, sent valents i coherents en benefici de la majoria de les persones i de la recuperació del sòl per a ús públic. Emplacem des d’aquí el partit de la senyora Lozano (PSC) a abandonar la indiferència i sumar-se en la cerca de sortides alternatives al projecte. Cal recordar que el PSC es va abstenir en l’aprovació inicial d’aquest projecte (abril 2015) i ara exigeix que es porti l’aprovació provisional al Ple, davant la qual ja anunciat que s’hi abstindria de nou.
Al contrari del que insinuava la carta de la senyora Lozano, doncs, des de Guanyem no demanem al govern de Badalona que digui “no” a un necessari nou edifici per a la Fundació Badalona Capaç, sinó que cerqui una resposta que passi pel reconeixement de servei públic que fa aquesta entitat i no per la construcció de més grans superfícies alimentàries a la nostra ciutat. I encara menys si això implica la destrucció de zones d’interès ambiental, tan castigades a Badalona.
