El 27 de setembre fem, o volem fer, o pretenem fer, el referèndum que l’Estat ens ha negat. Recorden les cinc vies que teníem per exercir “el dret a decidir”? És probable que s’hagin desdibuixat de la seva memòria, però hi eren. I aquesta era la darrera via que teníem pensada quan les altres fossin superades.

Per tant, pel món sobiranista, aquestes eleccions no haurien de ser el que tots nosaltres vam decidir que no serien. Ja se’n cuidaran Ciudadanos, Populars, Socialistes i les confluències d’esquerres, de limitar-nos mentalment a la idea que les eleccions són autonòmiques, que l’eix és la dreta o l’esquerra, i que de cap manera poden reflectir opinions a favor o en contra de la independència de Catalunya.

No els hauríem d’ajudar a aconseguir-ho, en base a divisions estèrils, accents que no pertoquen en aquest moment històric, intents d’arreplegar ous de tots els cistells o ambigüitats partidistes. I ho estem fent. O ho estan fent. Per això, el President Mas creu que té dret, i el té, a demanar a les entitats de la societat civil que posin l’objectiu per davant del partidisme. Tanmateix, no els demana res d’estrany: que treballin per la unitat i facin entendre que un resultat homologable en termes internacionals a un referèndum no és una suma de programes i els seus escons coincidents en un dels seus punts, sinó una candidatura potent, transversal, inequívoca a favor de la independència, que aconsegueixi una majoria en vots que, traslladada a escons, obri un procés constituent seriós i homologable.

Entretenir-nos, mentrestant, a creure que malgrat ser una autonomia podrem fer polítiques d’esquerres o de dretes, és obviar la realitat. I és un parany. Un Estat lliure podrà decidir alguna cosa, que no totes, però podrà decidir. Un pressupost intervingut, retallat, i un dèficit fiscal crònic, ens impedeix decidir res. I sobretot, ens impedeix ser lliures. Potser això és el que, en el fons, alguns busquen.

Badalona, mentrestant, es mira el melic davant tot aquest moment històric. Tenim un nou govern que, com passa a Barcelona, no es mulla sobre la qüestió que centrarà les eleccions del proper 27 de setembre, i que si ho fa és en funció del públic i d’una manera preocupant per ambigua. Un govern local que abans de reunir-se amb cap representant del govern català o d’una institució econòmica important del país, rep primer i amb honors el líder d’un partit sense representació parlamentària a Catalunya com si fos una autoritat de primer ordre. Tot això forma part d’una campanya molt ben dissenyada per minar la unitat del sobiranisme i frenar el procés polític i social que el país viu en els darrers anys. El que sobta –i fins a cert punt provoca enuig– és que un govern com el de Badalona, participat per ERC i la CUP, faci el joc a aquests moviments partidistes pensats per muntar plataformes de confluència que dinamitin el procés i el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27S.

El 24 de maig, molta de la gent que a Badalona, a Barcelona i a altres municipis catalans, van recolzar plataformes d’aquesta naturalesa, ho van fer pel canvi, però sense renunciar a un discurs nacional ambiciós. Avui, una part d’aquella gent de bona fe, quan no han passat ni 100 dies, s’adona que potser aquells que els deien que eren la “nova política” són antics quan en el fons sembla que del que es tracta és de fer que tornin els tripartits d’esquerra amb un nou nom per a ICV.

Badalona va fer una aposta regeneracionista, de canvi polític després de quatre anys de govern del PP. I aquella aposta s’ha de llegir en moltes claus, més enllà de la voluntat d’acabar amb l’era Albiol. Molts dels vots que va rebre l’actual govern de Badalona ho van ser també en clau nacional, mirant de fer que Catalunya tingués ajuntaments més forts i més decidits a tirar endavant el procés.

Al govern de Badalona li trobo a faltar, lamentablement, trempera en aquest eix. I això va en contra dels interessos de la gent de Badalona a qui el govern diu defensar, perquè avui no es pot ignorar que la manera de fer que a les ciutats i pobles de Catalunya hi hagi més benestar social i més oportunitats per a tots és començar amb força el difícil camí cap a un Estat propi.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram