Tinc ganes que arribis, i d’ensenyar-te com érem i com som. Visc en aquell terreny d’equipaments que mai no es va desenvolupar fins que vam deixar que s’hi fessin uns habitatges compartits per a gent gran, davant del mar, a prop de l’Anís del Mono. Aquest passeig és magnífic, la platja aguanta i aquells espigons inflables que van posar a uns metres de la sorra, que s’inflen o es desinflen depenent de si ve temporal, aguanten molt bé l’embat de les onades i són eficaços mantenint un gruix de sorra suficient per tenir platja tot l’any.
El Pont del Petroli encara és l’espai més trepitjat per tothom que es desplaça a veure la ciutat els caps de setmana. Els biòtops marins que van situar a la capçalera del Pont ens han omplert d’activitat d’immersió i de pesca. Encara recordo el projecte, del 2010, desat en un calaix fins que algú va dir: “Coi, però si costa quatre euros!”. I va desencallar-lo. És una mica el mateix que els espigons inflables. La ciutat hi va apostar i avui tenim més platja que altres ciutats de costa.
També vam invertir fa 30 anys per reforçar els col·lectors que porten l’aigua cap al mar amb els dispositius anti descàrrega que hi ha al seu tram final, quan estan a punt d’entrar al mar. Aquella inversió, que ens van fer els de la companyia d’aigua i hem anat pagant de mica en mica, ens ha resolt bastant bé els abocaments que hi havia quan plovia més del compte.
T’agradarà com ha quedat tot això de les Tres Xemeneies. Qui ens ho havia de dir, que tindríem aquest parc, el barri nou i tantes oficines! I aquest Hub de recerca tan important. És espectacular! Hi ha gent d’arreu que està mirant de portar aquí les seves empreses, perquè la força d’aquest entorn ha canviat el destí dels vells polígons que fa anys estaven condemnats a seguir sent vells i sense activitats de valor afegit. Aquesta mixtura d’usos, amb residencial, oficines i activitats industrials vinculades a tractors econòmics com les noves energies, les telecomunicacions i l’audiovisual i els dispositius mèdics, ha capgirat el nostre destí.
I anirem al Port. Vam decidir promoure’l per a empreses d’economia 4.0 i activitats d’oci i restauració potents, i tenim un nou PIER competint amb l’edifici de Barcelona Tech City del Palau de Mar. Es va canviar sostre comercial per portar-hi despatxos professionals i vam encertar-la plenament. Hi tenim enginyers, arquitectes, dissenyadors, fins i tot advocats… Treballen al Port, hi fan venir els seus clients, dinen a la zona… Fins i tot n’hi ha que els treuen a passejar en barca. El canal va impulsar la zona d’una manera definitiva, ja fa vint-i-cinc anys.
També vull que vegis la CACI. El recordes? L’edifici aquell al costat del Port, fet de totxo vist, clavat a l’edifici que et comentava de Palau de Mar? Aquell centre de recerca que s’hi va instal·lar ens ha fet venir moltes spin-off i companyies del sector que ocupen les naus de la zona del carrer Indústria. Hi tenim una parada del tramvia al davant, aprofitant els terrenys que va deixar lliure el tren, que ara passa per “l’antiga autopista”.
“L’antiga autopista”… Quin goig dir-ho! Encara hi treballen i no hem acabat la feina, però el soterrament és una realitat i ara tenim un eix de connexió amb Barcelona i el Maresme on conviuen nous veïns, nous espais públics i equipaments. Hem cosit Badalona. No hi ha el “baixem a Badalona”. És espectacular aquest canvi i el soterrament que s’ha fet, amb la tuneladora de l’antiga L9 foradant i fent-hi passar el transport públic. Ens ha alliberat molt sòl. Hi ha cotxes, però aquest eix ja no és una autopista. És una via, una Gran Via si voleu, i el canvi es nota molt.
L’altre canvi espectacular és a l’eix del coneixement en salut que va des de Can Ruti fins al polígon de Can Ribó. De muntanya a mar. La decisió de Can Ruti de créixer en la trama urbana, de traslladar activitat a la ciutat, va ser un encert. Ja no ocupen més muntanya. Fixeu-vos en l’edifici del BCIN. Es va poder acabar i avui acull estudis universitaris i les spin-off del món de la recerca que es fa a l’entorn hospitalari. És un canvi brutal, que de retruc ens ha capgirat el polígon. Ara hi tenim empreses de dispositius mèdics que produeixen el que la recerca al campus desenvolupa amb la seva gent. Realment hem construït un districte d’innovació i salut referent a Europa. Un hospital assistencial i de recerca bàsica a la muntanya, les spin-off o empreses que en surten i tota la formació mèdica a la zona del BCIN i, quan el prototip mèdic de les spin-off està fet, un polígon de suport com el de Can Ribó per a la seva producció industrial.
Per cert, que en pocs mesos farem el Congrés de dispositius mèdics mundial, aquí a Guixeres, i la gent que vindrà la tindrem allotjada en aquell edifici de Correus malaguanyat al centre de Badalona que es va reconvertir en hotel, així com als hotels del Port i de l’avinguda de Navarra. També al del Màgic i al nostre i emblemàtic Miramar, és clar, petit però encantador per a tanta i tanta gent que encara ve a Barcelona.
Som un bon lloc on viure. Tenim la platja i la muntanya com sempre, però hem refet els nostres polígons, hem recuperat patrimoni, ens hem especialitzat i hem atret nova gent a viure amb nosaltres. L’Ajuntament existeix però ja no es limita a moure papers: l’hem convertit en una agència local de dinamització. Som a totes les partides que es juguen al món per a ciutats que no són capitals. Tenim prou ingressos per sostenir els que no poden seguir, però hem bastit una sinergia escola-empresa que funciona. La gent d’aquí sap que hi tindrà futur. No marxa. Aquest entorn, i els barris que hem connectat de manera amable amb la xarxa verda extensa que dona un parc per cada 20.000 veïns, ens ha canviat la vida.
Avui juguem, tenim partit. Eurolliga amb la Penya i jornada de primera amb el Badalona. Ja teníem la infraestructura, un pavelló magnífic i un bon camp de futbol. Ens faltava ser una ciutat pròspera per tenir musculatura i plantejar-nos grans reptes. Especialitzar-nos en salut i energia ens ha fet créixer en empreses, algunes que ja teníem aquí fa dècades, i tenim bons espònsors i els camps plens.
Per cert, un dia anirem a l’exposició immersiva del Museu de la Badalona romana. És una experiència que ens porta a les arrels. Avui hi havia gent de Tarragona veient-la. Crec que ens la volen copiar.
T’espero amb moltes ganes, Badalona.
Llegeix l’article sencer a rbdn.cat
